Cerca de notícies

Enquesta

Eiji Oue: «Els músics de l'OBC han estat uns mestres per a mi»

22/1/2010 |

 

El director s'acomiada de Barcelona tot comprometent-se a fer d'«ambaixador»

El japonès Eiji Oue, director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en les darreres quatre temporades, es va acomiadar ahir dels mitjans de comunicació amb una lloança apassionada tant dels músics que ha dirigit com del funcionament de L'Auditori de Barcelona, tot i que el consell rector d'aquesta institució va decidir l'any passat que no li renovaria el contracte en considerar que no havia estat a l'altura en tasques com l'elaboració de la programació.

 

L'histriònic director japonès d'orquestra Eiji Oue marxarà de Barcelona sense rancúnia. «És un punt de vista amb el qual es pot estar d'acord o no –contestava Oue quan se li va preguntar sobre la seva poca implicació en l'elaboració de la programació de les temporades de l'OBC, que és el principal motiu esgrimit per L'Auditori per no renovar-li el contracte–. Si hi ha coses per les quals m'haig de sentir culpable són el gran amor pel que he fet i la voluntat d'incloure en el programa només el que realment tenia al cor.» Oue exercirà per últim cop de director titular de l'OBC a principi de juny en què abordarà el que, segons Joan Oller, director de L'Auditori, es pot convertir en la millor direcció del japonès a Barcelona: La resurrecció de Mahler. Durant la temporada 2010-2011, amb el jove director asturià Pablo González (Oviedo, 1975) al capdavant ja de l'OBC, Oue no dirigirà a L'Auditori malgrat que per a les pròximes ja s'estan buscant dates perquè el japonès, que a diferència del seu predecessor, Ernest Martínez Izquierdo, ha estat acceptadíssim pels músics de l'orquestra, torni a L'Auditori com a director convidat.

«A Oue li hem de valorar la predisposició i rigor amb el qual ha tractat músics catalans com ara Albéniz i Gerhard, el carisma amb el qual ha seduït tant el públic com l'orquestra i les excel·lents versions que ha fet d'obres com la novena de Mahler o la segona de Rakhmaninov», li agraïa Oller, que li va prometre que L'Auditori «sempre seria casa seva». «A L'Auditori hi he trobat una gran efectivitat i eficiència –va dir Oue–. La resposta del públic, tots els seus somriures m'han generat la sensació que en els concerts creàvem plegats.» Dels músics, que quan l'any passat es començava a parlar de la marxa del director, en van reclamar la renovació quasi per unanimitat, va definir-los com a «mestres» i «amics». «Des d'ara, faré d'ambaixador per fer saber al món la qualitat de la gent i dels músics de Catalunya», va proclamar.

Finalment, Oue, un showman que a l'escenari de L'Auditori, on se'l ha victorejat sovint amb el càntic «oué, oué, oué», ha arribat a dirigir els músics amb la samarreta del Barça, no va donar pistes sobre el seu futur, encara que no dubta que el seu pas per Barcelona ha estat un èxit: «De cada deu taxistes, sis ja em reconeixen.»

G. Vidal
El Punt