Cerca de notícies

Enquesta

El drama musical ‘Tristany i Isolda’ s’instal·la un mes al Liceu

22/1/2010 |

 

L’obra de Richard Wagner tindrà onze funcions i dos repartiments diferents.

 

El títol de Richard Wagner que no pot faltar en la temporada liceista arriba aquest dissabte al coliseu de la Rambla per quedar-se al seu escenari durant un mes. Després de set anys i mig des de la seva última representació al teatre barceloní, Tristany i Isolda (Tristan und Isolde en alemany) desembarca amb 11 funcions i dos repartiments diferents.

Aquest drama musical, com el va anomenar el seu compositor, és potser la peça més progressista i innovadora de tot el seu catàleg tant des del punt de vista harmònic com expressiu. De fet, va obrir nous camins dels quals Wagner mateix es va nodrir i que, a més a més, van servir de model per a tota la història de la música posterior. La cromàtica harmonia que sorgeix dels majestuosos acords de l’inici de l’òpera van ser en aquella època una fita i avui encara són d’anàlisi obligada en qualsevol conservatori.

Considerada com l’obra musical que millor representa el cim del Romanticisme, Tristany i Isolda va ser estrenada a Munic el 1865. No va arribar als escenaris espanyols fins al 1899, any en què va aterrar, precisament, al Liceu. El llibret d’aquesta fascinant obra –creació del mateix Wagner com era el seu costum en tots els seus treballs operístics– està basat en un poema de Gottfried von Strassburg, que al seu torn es basa en el mite cèltic de Tristany i la seva tempestuosa història d’amor amb Isolda, recorrent així, com era habitual en ell, als vells mites i llegendes de la cultura europea medieval i fugint dels temes històrics tan del gust de l’època.

EL DESIG AMORÓS / Wagner va voler amb aquesta òpera confeccionar la quinta essència del desig amorós adornat amb una bellesa musical de naturalesa única i irrepetible. «Ja que jo no he conegut en vida la verdadera felicitat de l’amor, vull aixecar un monument al més bell dels somnis, en el qual ha de satisfer-se, des del principi fins al final, aquell amor», va dir el compositor en una carta a Franz Liszt mentre s’entregava a una tempestuosa relació amorosa amb Mathilde Wessendonck, esposa d’un dels seus mecenes.

Amb tots aquests ingredients, Tristany i Isolda ha aconseguit, amb les seves gairebé cinc hores, regnar en el repertori dels grans teatres. La versió escènica que es representarà al Liceu arriba des de l’Òpera de Los Angeles, en una colorista proposta escenogràfica del pintor David Hockney, un artista assidu en l’àmbit operístic que proporciona a aquest muntatge la plasticitat pròpia del seu ofici, amb la seva estètica naïf pròxima a les seves creacions pictòriques. Escènicament, l’obra estarà dirigida per Thor Steingraber, cosa que significarà la presentació europea del nord-americà.

MANUEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya