Cerca de notícies

Enquesta

Misticisme del segle XXI

22/12/2009 |

 

La formació orquestral BCN 216 i el Cor Madrigal, dirigits per Mireia Barrera, exhaureixen entrades per al concert monogràfic dedicat a l'estonià Arvo Pärt.

Alguns el consideren el Bach del segle XXI per la seva aproximació espiritual al més enllà a través de la música, per altres és el pare del minimalisme i, per tots, un dels millors compositors vius tant per la seva qualitat musical i emocional com per la seva capacitat d'atreure el gran públic. Arvo Pärt, nascut a Paide, Estònia, el 1935, és, sens dubte, un dels grans noms de la música contemporània, estimat per directors, orquestres, solistes i públic en general. I és que la seva música, si bé és cert que va passat per diferents períodes com el neoclassicisme o el dodecafonisme, temps que li va valdre el rebuig dels buròcrates soviètics i una profunda crisi personal en trobar-se en un camí sense sortida, el va fer endinsar-se en la música antiga, el cant gregorià i la polifonia alhora que feia un camí paral·lel cap al món espiritual. El resultat és una música d'harmonies simples que no deixa indiferent ningú per la seva capacitat de convertir-se en canal a través del qual l'ésser humà pot transcendir la seva quotidianitat.

Així, no és estrany que les entrades del concert que avui li dedica la formació orquestral BCN 216 a la seva temporada a L'Auditori estiguin exhaurides des de fa temps, tot i que ell no serà al concert. "És el gran representant de la música contemporània religiosa, mística, contemplativa", afirma David Albet, director de la formació orquestral i responsable d'un cicle en què abunden els monogràfics, com el també dedicat a Heiner Goebbels o el que ja es va fer en homenatge a John Cage. "La interpretació de la seva música és tan difícil com un microcosmos i, com totes les coses simples, tendeix a la perfecció; és molt delicat interpretar-lo, però quan ho aconsegueixes, passa a una altra dimensió".

Gran part de la música de Pärt està dedicada al món coral -una altra similitud amb Bach-. En el concert d'aquest vespre, a més d'interpretar algunes de les seves obres simfòniques més conegudes, com Fratres, també es podrà escoltar el Cor Madrigal interpretant An den Wassern zu Babel sassen wir und weiten, De profundis, Magnificat i Summa, entre d'altres, dirigit per una de les millors defensores d'aquestes formacions a Catalunya i l'Estat, Mireia Barrera (és l'actual directora titular del Cor Nacional d'Espanya i una més que notable candidata a portar la direcció artística del Palau de la Música Catalana.

"El que fa la Mireia amb el cor és espectacular -opina Albet-: el tracta com un instrument més i aconsegueix que sopranos, tenors, barítons sonin corda a corda i junts com un instrument que és la veu".

La popularitat de Pärt

Arvo Pärt és un dels pocs compositors que han aconseguit gaudir d'un reconeixement i popularitats en vida. Les seves obres es poden escoltar en gairebé mig centenar de pel·lícules, algunes de tan conegudes com Terra promesa, Les amants du Pont-Neuf, Fahrenheit 9/11 o Elegy, d'Isabel Coixet. Albet descata que "quan tot el sector de la música contemporània es va posar a fer una música especialment difícil per la voluntat de ser moderns, Arvo Pärt va oferir en safata una música que no era difícil d'escoltar, que era amable, elegant i sòbria". Un altre factor que ha situat Pärt en el món dels escollits és la seva relació, de fa ja més de 25 anys, amb la discogràfica ECM, la mateixa que edita Keith Jarrett, Jack DeJohnette, Heiner Goebbels i Gidon Kremer. "Una discogràfica que dóna suport a minories populars", la defineix el director de BCN 216. I precisament en aquest segell Pärt acaba de publicar el seu últim treball, In principio.

Marta Porter
Avui