9/12/2009 |
La segona obra lírica de l’autor de ‘Mar i cel’ veurà la llum al Teatre Fortuny de Reus.
«Tot canvia, res queda per sempre, ningú es pot banyar dues vegades en el mateix riu». Aquesta sentència d’Heràclit ve com l’anell al dit per introduir Alba eterna, òpera que veurà la llum al Teatre Fortuny de Reus dissabte i diumenge. La peça, composta per Albert Guinovart i amb llibret de l’emergent Jordi Faura (La fàbrica de la felicitat), aborda l’obsessió de la bellesa des de diferents visions.
«Aquesta és una obra sobre el pas del temps», diuen els impulsors del muntatge, coproduït pel Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) i Arts Musicae. Però la història va més enllà. Tracta de la vel·leïtat humana, l’enveja i la cobdícia, i de com optem més per «aparentar i tenir» que per «ser i estar». El rellotger Horaci (Antoni Comas) i la seva dona, Celsa (Claudia Schneider) viuen una vida feliç fins que el seu fill Erasme (Marc Canturri) torna de l’estranger i els comunica que s’ha enamorat de la ballarina Alba (Konstandina Efithiamidou). El fill li demana al pare que construeixi un rellotge capaç d’aturar el temps per eternitzar el moment de la relació amb la seva nòvia, que ha fet un pacte per conservar la seva bellesa.
A partir d’aquí es desencadenen els esdeveniments. Tots, inclosa la professora de dansa Ares (Begoña Alberdi), intenten apropiar-se la frescor juvenil de la protagonista. La càrrega filosòfica de l’argument, que carrega contra una societat esclavitzada pel combat contra la decadència del cos, es compensa amb l’eclèctic ritme musical i la visualitat escènica. Guinovart revela la clau del procés compositiu: «He creat la partitura adaptant-me al text i amb Faura hem treballat per aconseguir aquest objectiu», explica l’autor de Mar i cel. «Jo no sé fer música en abstracte», afegeix aquest compositor, que es considera «hereu de l’òpera romàntica».
«MÉS ARRISCADA» / Després d’Atzar (1998), encàrrec de la Universitat de Barcelona, aquesta és la segona òpera del polifacètic creador. Guinovart assegura que és una obra «més arriscada», sobretot perquè és pluridisciplinar. Hi ha moments de dissonància musical, amb els quals s’accentuen els passatges del maligne personatge d’Alberdi, i d’altres d’obra per a ballet, quan s’ha d’ambientar el duet amorós entre Erasme i la muda Alba.
L’orquestra Camera Musicae, sota la direcció de Tomàs Grau, recolzarà des del fossat aquesta estimulant proposta.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya