8/12/2009 |
Hi ha petits espectacles que tenen sentit perquè compleixen l’objectiu amb què han estat elaborats. Aquest és el cas de Desig d’òpera, una entretinguda proposta del Teatre Gaudí que es podrà veure fins al 31 de gener.
Eles Alavedra ha plantejat la peça a partir de l’escenificació d’algunes de les àries més famoses de l’òpera. És una bona manera d’introduir-se en el món de la lírica i disfrutar, amb una senzilla però surrealista dramatúrgia recolzada en un trencador vestuari, de Verdi, Bizet, Strauss, Mozart, Wagner, Händel, Gounot, Rossini, Massenet i altres.
Són registres molt variats que obliguen a un gran esforç vocal dels intèrprets, alguns amb més taules i recursos que altres. La irregularitat en les recreacions, unida a problemes d’encadenament d’unes escenes amb altres, crea problemes. Però aquests no són tan importants perquè el muntatge perdi força.
Un llit, amb dibuixos de partitures, i els canvis de vestuari en funció d’aquest viatge per la joventut, maduresa i vellesa en què està estructurat el muntatge, són suficients per recrear les relacions d’amor i desig dels personatges en aquestes etapes. Els intèrprets són una pianista (una divertida Elke Sanjosé), Natasha Turpin i Cristina Escolà (sopranos lleugeres amb notables aguts), Marta Valero (mezzosoprano), Carlos Cremades (tenor amb bon color de veu), Joan Garcia Gomà (baríton) i Joan Sebastià Colomer (baix).
L’atreviment d’abordar àries de Norma, Tannhauser o Rossini, per posar-ne algun exemple, mostra l’esforç d’uns cantants que aprofiten aquesta oportunitat per exhibir les seves possibilitats davant d’un públic tan entusiasta com ells.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya