Cerca de notícies

Enquesta

Franz-Paul Decker: "La Banda és un xoc per a la meva oïda"

6/12/2009 |

 

Entrevista: Franz-Paul Decker L'exdirector titular de l'OBC es posa al capdavant de la Banda Municipal

Franz-Paul Decker, exdirector titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i posterior director principal, torna a L'Auditori després de tres anys i d'una polèmica amb la direcció de l'equipament, a qui va acusar d'haver-lo acomiadat. Aparcats els rancors, Decker, de 87 anys i un dels directors d'orquestra amb més personalitat dalt del podi i fora, dirigeix avui la Banda Municipal de Barcelona i l'octubre del 2010 serà altre cop davant l'OBC amb un concert de temporada. Geni i figura, la ironia de Decker no té límits, però dalt del podi ningú pot discutir-ne el mestratge.

Sorprèn veure'l davant de la Banda!

He vingut perquè m'ho va demanar Abili Fort [viola de l'OBC quan Decker n'era titular i actual gerent de la Banda], i no cap altra persona. I vaig acceptar no perquè tingués ganes de dirigir una banda -de fet serà la primera vegada que dirigeixo una banda-, sinó perquè són excel·lents músics, i per tenir la possibilitat, finalment, de tornar a Catalunya, que és una part de la meva ànima; aquí he viscut uns anys excel·lents.

¿Estan oblidats els enfrontaments amb L'Auditori?

El desacord, en aquell moment, va ser amb Patrick Alfaya, amb les seves formes i la manera com em va dir que prescindia dels meus serveis. El que em va saber més greu va ser que Joan Ollé no hi va intervenir. I tot plegat va ser per defensar el lloc de treball del concertino, Ángel Jesús García.

Ens consta que el veurem al capdavant de l'Orquestra la temporada que ve.

Ja ho veurem; de fet, encara no he firmat el contracte ni sé qui serà la solista. M'han demanat que faci alguna cosa de Strauss, però també hi ha altres compositors. La meva idea era fer algun compositor català, com La nit, de Taverna-Bech. Però són ells els que m'han de dir alguna cosa. [Joan Ollé, director de L'Auditori, si bé reconeix que encara no s'ha firmat el contracte, assenyala que s'han creuat faxos perquè l'octubre del 2010 Decker dirigeixi l'OBC amb un programa que inclou les Cinco canciones negras de Montsalvatge, La nit de Taverna-Bech i la Simfonia domèstica de Richard Strauss.]

Tornem a la Banda: com se sent dirigint-la?

És realment una tempesta, per a mi. El Britten original és en si menor i l'adaptació és en do menor [en el programa no hi consta Britten sinó Hindemith]. Ha estat un xoc per a la meva oïda. I un altre xoc és que el Concert per a violí de Mendelssohn és amb banda i només amb un pobre violí [amb Katia Novell]. El so és diferent, no hi ha cordes, però els músics són excel·lents. I també hi ha la Dansa de Salomé de Strauss.

El seu estimat Richard Strauss...

Miri si ha canviat el món que no fa gaire un periodista em va fer una entrevista i em va preguntar pel meu compositor favorit. Jo li vaig dir "Tinc dues filles", i va fer cara de no entendre res, "i els seus noms són Arabella i Ariadne". No va entendres res! D'Arabella n'he fet dues produccions, però actualment no es fa gaire sovint. Kiri Te Kanawa era una Arabella fantàstica. La vaig dirigir aquí a L'Auditori, amb les Quatre últimes cançons. També les he dirigit amb Jessye Norman, amb Schwarzkopf i crec que amb Montserrat Caballé, que bona que era! Encara canta? La recordo amb aquell Oh, mio babbino caro que allargava durant mitja hora.

Fa un moment es referia a com ha canviat el món. Per bé o per mal?

Davallada absoluta en tots els sentits.

Musicalment també?

I tant! Els músics d'ara no tenen ànima, toquen a ritme, són extraordinaris tècnicament, però el factor més important, l'ànima que el compositor va posar en la partitura, no hi és. Bach escrivia com escrivia perquè creia que hi havia un Déu... On són pianistes com Claudio Arrau o Emil Gilels, el primer músic rus a qui van donar permís per sortir a tocar fora de la Unió Soviètica?

¿I no hi ha cap solista jove que li interessi?

Martha Argerich, és fantàstica.

Home, no és tan jove, passa dels 65.

Sí, en té 68, però és com una noia. La vaig conèixer amb 17 anys a Viena. És extraordinària.

Bé, així quedem que a l'octubre el tornarem a veure a Barcelona?

A l'octubre? No ho sé. Però el Nadal de l'any que ve vindré amb la meva família per comprar en aquesta fira de Nadal tan curiosa que teniu [la Fira de Santa Llúcia].

Marta Porter
Avui