Cerca de notícies

Enquesta

Franz-Paul Decker : «No hauria dit mai que dirigiria una banda»

6/12/2009 |

 

El veterà mestre alemany, extitular de l’OBC, debuta avui (Auditori, 11 hores) al capdavant de la Banda Municipal de Barcelona.

 

–És la primera vegada en la seva llarga trajectòria que dirigeix una banda. ¿Per què ara?
–M’ho va proposar Abili Fort, director tècnic de la Banda Municipal de Barcelona, a qui vaig conèixer quan dirigia l’OBC. La veritat, no m’hauria imaginat mai que dirigiria una banda.

–La formació s’ha renovat sota la direcció de Salvador Brotons. ¿Com han anat els assajos?
–A alguns els pot semblar que dirigir una banda és una broma, però els seus músics són excel·lents. A alguns els coneixia. A l’oboista, per exemple, la vaig dirigir a Montreal quan va venir amb una orquestra jove.
–¿Canvia molt passar de dirigir una banda a una orquestra simfònica?
–La direcció és la mateixa, el que canvia és el so. Una orquestra utilitza tota la varietat dels instruments i això es nota amb cert repertori, com ara les obres de Mendelssohn. El Concert per a violí, una de les obres que interpretarem, no pot sonar igual. Quan Mendelssohn el va compondre no va pensar que seria interpretat per una formació sense cordes. En canvi, hi ha obres que s’adapten molt bé al so de banda, com per exemple les que va compondre Lamotte de Grignon. Realment té peces que són per treure’s el barret. Chapeau.

–¿Quins records guarda de la seva etapa al capdavant de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, avui OBC (1986-1991)? Vostè va establir les bases de la renovació.
–Durant la meva etapa vaig contractar molta gent, va ser interessant. Tinc uns bons records d’aquesta ciutat, que sempre porto a l’ànima.

–¿Quan el veurem una altra vegada amb l’OBC?
–Espero que sigui aviat. Falta acabar de concretar algunes coses, però la idea és fer un concert la temporada que ve amb Strauss, de qui tocarem la Sinfonia Domestica; Taverna-Bech, amb La nit, i Montsalvatge i les seves Cinco canciones negras, que és una peça que he dirigit moltes vegades.
–Eiji Oue deixarà l’OBC al final de la temporada després de tres anys al capdavant. ¿Per què és tan difícil avui dia mantenir una col·laboració sòlida i duradora amb un titular?
–Una bona part de culpa la té l’ànsia de col·leccionar càrrecs. Provinc d’una generació en què un es cuidava d’una orquestra i se n’ocupava, no només dirigia concerts o desconcerts. Hi ha moltes tecles per tocar en una orquestra, no entenc com algú se’n pot fer càrrec de més d’una alhora, ser titular de diverses formacions. Crec que Oue en dirigeix tres.

–Ha compaginat l’OBC amb la titularitat de la NDR Radiophilarmonie de Hannover, d’on ja s’ha acomiadat, i de la Filharmònica d’Osaka.
–A la meva època Wilhelm Fürtwangler, Carlos Kleiber, Herbert von Karajan i Charles Munch només en dirigien una. Potser actuaven com a directors convidats en una altra puntualment. No hi havia aquesta ànsia per acumular càrrecs en orquestres. És un gran error que perjudica la música.

–Els temps han canviat.
–Digui-m’ho a mi, que quan era petit, i sóc fill únic, els meus pares no tenien ni ràdio. La tele ni existia i tampoc els CD. Per escoltar música anava als concerts. La meva mare em va portar a escoltar simfonies i a veure Rigoletto, La traviata i les populars òperes d’Albert Lortzing, que avui gairebé ja no es programen.

–Ara de vegades sembla que compta més l’agent i l’aspecte promocional que no pas el mateix músic.
–Els mitjans de comunicació i, sobretot, la televisió hi han tingut molt a veure, amb tot això. A la meva època era diferent. He dirigit més de 82 òperes i ¿sap com vaig començar? No va ser amb la Cinquena Simfonia de Beethoven sinó com a substitut d’un director. Com que feia tots els assajos amb el piano a l’òpera de Colònia, el dia que el director es va posar malalt em van cridar.

–La Banda Municipal actua a la sala gran de l’Auditori, tot un repte.
–Creuen que em vol veure molta gent. Però no sé què dir-li, els meus amics es van morint. N’he perdut 15 aquest any. L’última, Alicia de Larrocha, una pianista excel·lent.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya