Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu transforma ‘Il trovatore’ en una producció en clau zen

1/12/2009 |

 

La popular obra de Verdi torna demà al coliseu líric al cap de 17 anys d’absència. El muntatge celebra el 10è aniversari de la recuperació del Gran Teatre.

Demà torna al Liceu al cap de 17 anys d’absència Il trovatore, una de les òperes més desbordants de música i més populars de Giuseppe Verdi, en una nova producció en clau zen del director escènic Gilbert Deflo. Des del fossat, Marco Armiliato dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu amb una «partitura completa», explica, que inclou totes les cabalettas (segona part de l’ària, de més brevetat i amb un tempo més ràpid en què s’intercalen passatges de bravura per als cantants).

Situada a l’Espanya del segle XV, Il trovatore narra una història d’amor i rivalitat entre nobles i gitanos. Gelosia, amor i mort centren aquesta tragèdia estrenada l’any 1853 amb llibret de Salvatore Cammarano
que transcorre entre castells, convents i campaments gitanos que apareixen com en un somni en la posada d’escena minimalista de Deflo. En aquesta, els cantants, a més d’assumir el gran desafiament vocal que suposa la partitura, s’enfronten a un gran repte. «Portem tot el pes de l’obra en un escenari gairebé sense gens d’escenografia, no havia fet mai una cosa així», confessa una mica inquieta davant l’estrena la soprano Fiorenza Cedolins, que ha encarnat la jove Leonora en 17 produccions.

MENYS CARNAL /«Aquesta Leonora és més mística, menys carnal», destaca. Al Liceu la pretenen el tenor Marco Berti (Manrico) i el baríton Vittorio Vitelli (Comte Luna). Completa el repartiment principal la mezzosoprano Luciana D’Intino, que interpreta la gitana Azucena, l’única que coneix tota la veritat en aquest drama. «És un trovatore zen, més abstracte, on tot està més interioritzat», explica Cedolins. Deflo ha eliminat clixés i ha basat la interpretació en la gestualitat. «Vull mostrar la psicologia dels personatges i la relació entre ells. Trasllado l’harmonia de la música a l’escena en un escenari buit en què només uns telons de seda i una cuidada il·luminació envolten els cantants», assenyala Deflo, deixeble de Giorgio Strehler, que ha confiat l’escenografia i el vestuari a William Orlandi.

A la funció inaugural de demà hi assistiran els Reis d’Espanya, ja que és un dels actes commemoratius del desè aniversari de la reobertura del coliseu, que va ser destruït per les flames el 1994.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya