8/11/2009 |
El músic capgira a 'Els Monts' l'escenari a la italiana i ara és el públic qui es troba enmig dels artistes.
Dissabte: 64 representacions musicals i teatrals entre les 11 del matí i les 2 de la matinada. La tria és difícil. Comencem per Avi Ramon, de Teatre Nu, un espectacle familiar amb titelles, l'avi Ramon i la Nora, que parla dels records i la memòria, de l'Alzheimer com a procés d'aprenentatge de vida i emocional. Sortim amablement tocats i xoquem amb els eixordadors Cavalls de Menorca, una rua de la companyia Tutatis que ens remet als jaleos de Ciutadella. Quatre estructures de cavalls perfectament articulades i conduïdes per genets infatigables que aixequen les peülles sobre els caps de tothom que passeja pel passeig Pere III, on hi ha les parades dels firaires: associacions de sardanes, cantaires, puntaires, pastorets, lutiers, cors, pessebres, discogràfiques, revistes... Els petits fan cara d'espant, els grans disfruten.
A la plaça Major ens espera el nou espectacle de Carles Santos. Pel camí, un grup de joglars medievals, Los Titiriteros de Binéfar, amb xanques, tambors, gralles i un capgròs de guineu, fan ballar els infants, els ensenyen cançons i, en definitiva, els diverteixen. Baixada del Carme amunt topem amb Le Bus Rouge, un conjunt de saxofons, clarinets, oboès i percussions que cuiden especialment l'estètica i la teatralitat arrencant complicitats del públic. Mentre toquen, apareixen carrer avall Fanfaraï, onze músics de diferents cultures que, acompanyats de potents instruments de metall i percussió, reinterpreten músiques berbers i han aconseguit mobilitzar el col·lectiu immigrant de Manresa. Les dues formacions s'increpen musicalment en una divertida improvisació. Arribem a la plaça Major on prop de 200 cantaires es preparen per actuar mentre la vintena de joves adolescents de l'Institut Picasso de Torre Baró, especialment preparats per la seva mestra Lluïsa Casas, fan exercicis d'escalfament. Arriben els cavalls menorquins i després d'un breu jaleo, s'alcen les veus corals. Santos ha capgirat l'escenari a la italiana i ara és el públic qui es troba enmig dels artistes.
Penjats de balcons
A cada banda, una coral -Polifònica de Puig-reig, Orfeó Manresà i cor de voluntaris-; penjats de balcons, la soprano Begoña Alberdi, la mezzo Claudia Schneider i el baríton Pep Ferrer, i al davant, l'escenari amb els joves adolescents ballant amb entrega, força i ductilitat, fent onades amb el cos en una coreografia coral gens fàcil que escenifica les omnipresents muntanyes de Perejaume i, per extensió el món, en un joc de pronúncies. Música i dansa pels quatre costats. L'èxit és indiscutible.
De tornada trobem la Fanfare Marcelle Coulazou, un grup d'acolorits músics que també, a base d'instruments de vent, metall i percussions tanquen el matí.
La tarda la dediquem a una estrena musical. Jordi Fàbregas, Joan Soler, Maurizio Martinotti i Toni Torregrossa, amb els seus respectius músics, uneixen esforços i estrenen Mar Mur, una proposta que musica els poemes de Joan Soler i Amigó, deu cançons sobre l'emigració, l'exili i, en definitiva, la intolerància, en un al·legat per la convivència i l'intercanvi de cultures. Els vuit músics aconsegueixen l'entrega d'un públic que gairebé ha omplert tot el Kursaal.
Després d'un passeig per la Taverna de la Fira, on sempre s'hi troba alguna proposta musical interessant i gent ballant, la gran protagonista de la nit és l'artista algeriana establerta a França Souad Massi. En un Kursaal atapeït, aquesta gran dama de la cançó ens demostra que el rock, el pop i la música tradicional poden conviure en una mateixa veu. I de matinada, paella gitana i paia amb Catalan Rumba, un combo de tretze músics que desperten el més adormit.
Marta Porter
Avui