ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Retrats artístics

1/11/2009 |

 

Neix Anemos, un nou segell dedicat a la creació contemporània, mentre Jordi Savall i el Quartet Casals ofereixen visions complementàries de Haydn.

 

Els grans aniversaris musicals, a més de per fer negoci, també serveixen per completar el retrat dels homenatjats, sovint subjecte a percepcions esbiaixades. Per exemple, no tot és despreocupada bonhomia en Haydn, també hi ha lloc per a l'espiritualitat més profunda, com en les fascinants Les set darreres paraules de Crist. Ja coneixíem l'esplèndida gravació de Jordi Savall i Le Concert des Nations, complementada ara per un DVD (el primer del catàleg d'Alia Vox) que recull la filmació realitzada al mateix lloc on es va estrenar la peça, l'església de la Santa Cova de Cadis.

Les càmeres de Rhodri Huw banyen els músics d'una suggerent llum blava mentre apareixen, alternant-se, imatges de la Setmana Santa gaditana. També hi ha lloc per als comentaris sobre les Set Paraules de Raimon Panikkar i José Saramago, però qui vulgui gaudir només de la música pot prescindir-ne sense cap problema.

Per la seva banda, el Quartet Casals aposta pel Haydn més irresistiblement enginyós amb els sis Quartets opus 33 que ha gravat per a Harmonia Mundi. El grup està vivint un moment ben dolç, fins i tot es podria afirmar que, per primer cop, els micròfons han captat sense inhibicions l'espontaneïtat i l'energia comunicativa que els caracteritza.

Molts documentals presentats com a retrats d'artista són en realitat simples hagiografies. Per sort, Bruno Monsaingeon és un mestre del gènere, i el seu últim film, editat en DVD per Medici Arts, mereix un visionat atent. El tema ajuda, esclar, perquè Piotr Anderszewski. Voyageur intranquille, és una mirada directa a un dels intèrprets més singulars del moment.

Les càmeres segueixen el pianista polonès per un peculiar periple amb tren per mig Europa, en el qual Anderszewski viatja amb el seu propi vagó proveït, per descomptat, d'un piano de cua amb què assajar, tot i la seva confessada peresa. La melangia per la Varsòvia que mai va conèixer, anorreada per la Segona Guerra Mundial, i rematada pels horrors arquitectònics comunistes, la relació d'amor-odi amb la música de Chopin i Brahms, el redescobriment de Szymanowski, la fascinació per Mozart i Bach són alguns de les estacions que acompanyen interpretacions per força parcials d'un mostrari del seu repertori. Només cal dir que la nostra admiració per Anderszewski s'ha incrementat amb aquest DVD.

Un altre pianista que està ben amunt en el panteó personal del cronista és Murray Perahia, un intèrpret que, a més, ha hagut de superar un cop i un altre problemes físics. El nou disc per a Sony ens el mostra en plena forma, completant, amb les números 1, 5 i 6, la seva gravació de les Partites de Bach. Són versions que no necessiten cap apologia del piano com a instrument en aquest repertori, amb un so tornassolat, una perfecta conducció de les veus, un refinat sentit de la dansa i, sobretot, una poesia destil·lada amb extrema delicadesa.

Patrimoni d'ara i d'abans

Si fer un retrat d'un artista és difícil, encara ho és més fer-lo de la creativitat, passada o present, d'un país si les entitats responsables no s'hi posen. Fins ara, el Real s'ha mostrat més sol·lícit en la defensa del repertori que el Liceu (a veure què passa amb Mortier). Dynamic edita la versió en concert que Jesús López Cobos va dirigir a Madrid d'Elena e Costantino, òpera del targarí Ramon Carnicer estrenada al barceloní Teatre de la Santa Creu el 1821. Ruth Rosique i Mariola Cantarero són els elements més destacats d'aquesta òpera semiseria amarada, com era propi en l'època, de rossinianisme.

El patrimoni actual té ara un nou aparador, el segell Anemos, que han creat conjuntament Glossa i Diverdi amb l'ajut de l'INAEM. Les sis primeres entregues tenen en comú una edició acurada i una presentació enginyosa, amb adhesius que permeten a cada aficionat dissenyar la seva pròpia portada. Posats a recomanar, la nostra prioritat seria Gramma, la primera òpera editada de José María Sánchez-Verdú, una de les veus més destacades del panorama espanyol contemporani. Aquests Jardines de la escritura estrenats a la Biennal de Munic del 2006 fascinen per les refinades sonoritats, a vegades al límit de l'audibilitat, puntuades per efusives explosions de lirisme.

Igualment remarcable és el recull de música de cambra de Francisco Guerrero (l'únic autor desaparegut), per la rugositat mineral del seu llenguatge, així com l'apropiació del cante d'Arcángel que fa Mauricio Sotelo a De oscura llama. Ernesto Halffter és el nom més veterà i consolidat de la tria, i la primera entrega dels quartets de corda és un bon testimoni del rigor sense concessions del seu llenguatge.

Amb Pocket Paradise i altres peces de percussió de Jesús Rueda arribem a un univers sonor més lúdic, mentre que, tot i la seva bona factura, la música de César Camarero deixa una impressió més mitigada. Seguirem atents a les properes entregues que, esperem, incloguin noms d'aquest raconet nostrat de la Península.

Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet