Cerca de notícies

Enquesta

Josep Almeria: «Som l'escola musical del país»

30/10/2009 |

 

Les primigènies bandes de música formades per milicians en temps d'invasió napoleònica engendraren un associacionisme que ara presumeix de formar musicalment milers de valencians, reivindica ser considerat bé d'interés cultural i reclama «consideració» al govern valencià

 

Que el País Valencià és «terra de músics» és un vell tòpic o té la seua vigència?
–«És una absoluta realitat que es redueix a un simple tòpic quan deixa d'apreciar-se la seua veritable dimensió. Estem parlant d'una xarxa social teixida sobre la música única al món. Ací hi han 524 associacions musicals, la meitat de les formacions de tot l'Estat, que aglutinen 40.000 músics, 60.000 alumnes i cents de milers d'associats. Ara bé, aquest entramat necessita possibilitats de sostenibilitat que no s'estan donant. Tenim estructures que podrien anar plegant veles perquè l'entorn no és gaire afavoridor.»
–Entra directament al camp de batalla. La federació ha alçat la veu per recriminar al govern valencià l'ofegament que pateixen les societats musicals per l'incompliment d'acords subscrits. El greuge és només econòmic?
–«Podríem parlar també de manca de consideració, però el que patim és un problema de costum democràtic. La nostra és encara una democràcia immadura en què el contrapès de la societat civil que parla, que proposa i participa no es té gaire en compte. El nostre govern viu allunyat de la ciutadania. Un exemple: es fa una llei autonòmica d'associacions i no hi ha un fòrum de debat amb les principals associacions del territori.»
–En l'afront no hi ha components ideològics?
–«El substrat de les societats musicals ha estat conformat tradicionalment per gent plana que després d'acabar la seua jornada laboral no tenia altre al·licient, ni més possibilitat de creixement personal que la banda de música. Però això ja no és així: tenim gent vinculada a la universitat i molt ben situada professionalment, empresaris, etc. La pluralitat social és molt gran i la ideològica també. Però com a entitat intentem mantenir-nos al marge de cap identificació ideològica. Som associacionisme. Una altra cosa és que quan un moviment associatiu arremet contra el nostre govern sempre el qualifiquen d'esquerrà.»
–Encara ressonen les paraules del president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, que va dir de les bandes de música: «Eixos són tots més rojos que un titot, els fills de puta.»
–«Que el partit en el poder t'insulte d'eixa manera després de ser tant exquisit a l'hora d'evitar vinculacions, dol molt. Vam saber respondre de manera moderada: ‘Un es desqualifica a si mateix amb les paraules que pronuncia.' Hem tingut molt bon tarannà reivindicatiu: hem elaborat informes de la situació, hem aportat propostes per escrit, hem demanat reunir-nos i no se'ns ha contestat. Este govern no accepta que una entitat li demane ni que siga el compliment dels convenis que ha signat. Fins que la pressió no és mediàtica, com ha sigut el cas, no s'asseu a parlar.»
–Amenaçaren de convocar una manifestació que s'augurava espectacular i la consellera de Cultura els va convocar ràpidament a una reunió. Problema resolt?
–«Les solucions aportades ens van satisfer a mitges. Va dir que ens abonarien els diners que ens deuen, però al llarg de tres anys. Altres demandes les va supeditar al pressupost del 2010. Veurem si va de bo i compleix. De moment, nosaltres ens hem declarat en compàs d'espera.»
–Vol dir que no renuncien a eixir al carrer?
–«Ho farem, si cal, per mostrar quina és la nostra aportació social. En els municipis menuts –que són la majoria– som els únics dinamitzadors culturals i els únics que els vertebrem amb la resta del país. Però a més, les nostres escoles són l'entrada a l'ensenyament musical, cobrim un esglaó educatiu impossible d'assumir actualment per l'administració. L'estem suplint amb recursos propis. Les ajudes de la Generalitat només paguen el 27% del sou dels professors.»
–Que hi haja músics valencians a les grans orquestres internacionals, és mèrit de vostès?
–«No tenim vocació de formar professionals, ensenyem música per al gaudi personal que suposa tocar un instrument i fer-ho acompanyat, però hi hem contribuït. Per a un percentatge altíssim d'alumnes hem sigut el pont per entrar als conservatoris.»
Des del 2006 presideix el moviment associatiu més característic del País Valencià, «tot un món» al qual pertany des de la infantesa quan, amb cinc anys, debutà amb un clarinet a la Unió Musical d'Alcoi

EMPAR PEIRÓ
El Punt