Cerca de notícies

Enquesta

Marta Carrasco: "Em pregunto si Mozart era ateu"

28/10/2009 |

 

Marta Carrasco estrena avui Dies irae; En el Rèquiem de Mozart a Salt, un espectacle amb 14 actors-ballarins de Barcelona i Madrid sorgits de diferents tallers.

El Rèquiem de Mozart és una missa de difunts, però també hi ha molta ràbia.

El Dies irae del Rèquiem de Mozart em persegueix des de fa anys. Si l'escoltes bé no et deixa ni respirar, o sigui que al final vaig decidir fer-ne un espectacle. I sí, hi ha ràbia i ira, però no la ira de Déu, sinó la meva ira. Quan escolto el Rèquiem em pregunto si Mozart era ateu: és una música anticlerical, no hi ha por, tot és còlera, ira, força, és un mecagoendéu. Però també hi ha tendresa, poètica...

És una crítica a l'Església?

Ni això, l'Església no m'importa prou per ser objecte d'atenció. És una crítica a una societat malalta, amb un llenguatge impactant i també molt d'humor i molt de moviment en què és impossible avorrir-se. I si hi ha alguna cosa de crítica a l'Església és per com ha tractat la dona durant tants anys. Hi ha molta ràbia per com se li ha tapat la boca a la dona.

Tu hi balles o no?

Són 14 ballarins i jo hi ballaré només quan em vingui de gust. Tenia ganes de mirar-m'ho des de fora i en el procés de creació m'ho passo molt bé. Amb J'arrive vaig tancar un cicle i sento que ara he fet un pas important per anar més enllà. N'estic molt satisfeta.

Els teus espectacles van en crescendo emocional. Què hi pot haver després del Rèquiem?

Vull fer un espectacle amb dones preses, treure-les de la presó i posar-les dalt d'un escenari com el Mercat de les Flors o el TNC. I que la gent pagui per veure-les. Què senten, què pensen, què és per a elles un càstig, què és la reinserció? Em sembla que és prou dur [diu amb sornegueria].

M.P.
Avui