Cerca de notícies

Enquesta

El so més transgressor de John Cage ressona al Macba

22/10/2009 |

 

‘L’anarquia del silenci’ reuneix obres del músic, Duchamp i Rauschenberg

 

Encara que es tracta d’una de les figures més transcendentals per comprendre l’evolució de les pràctiques artístiques a partir de la segona guerra mundial, John Cage (Los Angeles, 1912 - Nova York, 1992) segueix sent un desconegut per al gran públic. Així que, una bona manera de decidir si val la pena visitar l’exposició que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) li dedica, des d’avui fins al gener del 2010, és dirigir-se en primer lloc a Youtube i introduir-hi les paraules «John Cage» i «Water Walk». Apareixerà el vídeo del primer concert televisiu de Cage, al programa còmic I have a secret de la CBS, l’any 1958. Es tracta d’una de les primeres performances televisades de la història, en què l’artista toca instruments com una gerra d’aigua, una olla a pressió, una banyera, una regadora, una canonada, un aneguet de goma i altres objectes gens habituals en un concert, tots perfectament ordenats i cronometrats en una partitura.

El vídeo Passejada aquàtica (Water walk) és una de les 200 peces que s’inclouen a l’exposició L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental, en què destaquen les partitures originals del músic (que també es poden veure i escoltar) i una reproducció del piano on, entre les cordes, Cage incorporava claus, volanderes i trossos de goma per obtenir un so de percussió. També s’hi exhibeixen obres d’artistes que o bé el van influir, com Marcel Duchamp, o bé es van deixar influir per ell: Robert Rauschenberg, Nam June Paik, Andy Warhol i membres de Fluxus com Yoko Ono.

UN FRIQUI GENIAL / Com s’observa a Passejada aquàtica, on les rialles del públic se sumen al so de l’actuació de Cage, l’artista era considerat un friqui fora dels cercles artístics. Quan actuava a Europa amb obres com 4’33’’ (4 minuts i 33 segons durant els quals l’orquestra emmudeix i només se sent el so ambient), molta gent abandonava la sala. No obstant, aquell friqui fill d’un inventor va ser un alumne avantatjat del compositor Arnold Schönberg, que el considerava tot «un geni».

Per Cage, tot és so i el seu esforç per desposseir-se de qualsevol disciplina, convenció, norma, expectativa o estètica a l’hora de compondre és el que el converteix en un artista radical. Per la seva absoluta llibertat creativa, similar (malgrat tots els seus estudis) al potencial d’un nen abans de rebre l’adoctrinament de l’escola i de la societat, és una de les principals referències de l’art contemporani.

«L’exposició és una gran partitura que cadascú ha d’interpretar», afirmava ahir el director del Macba, Bartomeu Marí. L’esperit Cage també es pot experimentar en el cicle d’activitats paral·leles al museu i en els actes de La tardor Cage-Cunningham (www.macba.es).

GEMMA TRAMULLAS
El Periódico de Catalunya