Cerca de notícies

Enquesta

Una exposició mostra al MACBA l'anarquia del silenci de John Cage

22/10/2009 |

 

La muestra reúne obras del músico y de Marcel Duchamp, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Nam June Paik y otros artistas alumnos de Cage La mostra reuneix obres del músic i de Marcel Duchamp, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Nam June Paik i altres artistes alumnes de Cage

 

La anarquía del silencio, el tiempo duracional y el testimonio del viaje hacia otras concepciones del sonido del músico John Cage se recogen en una muestra de doscientas obras, entre pinturas, vídeos e instrumentos, y sobre todo partituras, que se inaugura el día 23 en Barcelona . (EFE) .- L'anarquia del silenci, el temps duracional i el testimoni del viatge cap a altres concepcions del so del músic John Cage es recullen en una mostra de dues-centes obres, entre pintures, vídeos i instruments, i sobretot partitures, que es inaugura el dia 23 a Barcelona.

La muestra reúne obras del músico y de Marcel Duchamp, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Nam June Paik y otros artistas alumnos de Cage o del movimiento Fluxus, y permanecerá en el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) hasta el 10 de enero de 2010. La mostra reuneix obres del músic i de Marcel Duchamp, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Nam June Paik i altres artistes alumnes de Cage o del moviment Fluxus, i romandrà al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) fins al 10 de gener de 2010.

"La anarquía del silencio. John Cage y el arte experimental" constituye la exposición más grande dedicada al músico desde su muerte en 1982 y recorre de forma cronológica toda la carrera artística del compositor e instrumentista. "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" constitueix l'exposició més gran dedicada al músic des de la seva mort el 1982 i recorre de forma cronològica tota la carrera artística del compositor i instrumentista. Está coproducida por el MACBA y el Henie Onstad Art Cetre de Noruega , a donde irá tras su estancia en Barcelona. Està coproduïda pel MACBA i el Henie Onstad Art Cetre de Noruega, on anirà després de la seva estada a Barcelona.

Muestra la trayectoria artística del compositor, alumno en la década de 1930 de Arnold Schönberg, músico con quien compartió innovación radical a pesar de romper más tarde el formalismo alemán. Mostra la trajectòria artística del compositor, alumne en la dècada de 1930 d'Arnold Schönberg, músic amb qui va compartir innovació radical tot i trencar més tard el formalisme alemany.

La exposición sobre Cage, introductor del sonido que transporta más allá de la imagen y relevante por su ampliación de los lenguajes del arte, es "una gran partitura que nos obliga a actuar y nos propone lecturas diferentes", según la descripción realizada por el director del MACBA, Bartomeu Martí. L'exposició sobre Cage, introductor del so que transporta més enllà de la imatge i rellevant per la seva ampliació dels llenguatges de l'art, és "una gran partitura que ens obliga a actuar i ens proposa lectures diferents", segons la descripció realitzada pel director del MACBA, Bartomeu Martí.

En la exposición predominan las partituras, "objetos conceptuales y al mismo tiempo musicales", ha explicado la comisaria de la muestra, la historiadora del arte neoyorquina Julia Robinson. A l'exposició predominen les partitures, "objectes conceptuals i al mateix temps musicals", ha explicat la comissària de la mostra, la historiadora de l'art novaiorquesa Julia Robinson. Repasa la evolución del artista americano y teórico de la música y cómo "se aleja del objeto y se vuelve más abierto y creativo", ha dicho Robinson. Repassa l'evolució de l'artista americà i teòric de la música i com "s'allunya de l'objecte i es torna més obert i creatiu", ha dit Robinson.

Entre sus partituras emblemáticas muestra la de "4 minutos y 33 segundos", composición con un paréntesis de tiempo que hizo en tres movimientos, "una obra que habla del silencio, del silencio del autor", ha señalado Robinson. Entre les seves partitures emblemàtiques mostra la de "4 minuts i 33 segons", composició amb un parèntesi de temps que va fer en tres moviments, "una obra que parla del silenci, del silenci de l'autor", ha assenyalat Robinson. La exposición empieza en una sala silenciosa y acaba en otra llena de ruido, un crescendo musical que ilustra su trayectoria. L'exposició comença en una sala silenciosa i acaba en una altra plena de soroll, un crescendo musical que il lustra la seva trajectòria.

En una de las salas se muestra "Paisaje imaginario", partitura de cinco series que constituye su primera construcción con metales y cuyo número cuatro es una composición de 1952 para doce radios. En una de les sales es mostra "Paisatge imaginari", partitura de cinc sèries que constitueix la seva primera construcció amb metalls i el número quatre és una composició del 1952 per a dotze radis.

Los encuentros de Cage con una serie de artistas modernos se inician con su relevante encuentro con Marcel Duchamp y el cuadro que pintó en 1943 "Piezas de ajedrez", hecho con notas musicales que se podían tocar y que ilustró las partidas que jugaban los dos artistas. Les trobades de Cage amb una sèrie d'artistes moderns s'inicien amb la seva rellevant trobada amb Marcel Duchamp i el quadre que va pintar el 1943 "Peces d'escacs", fet amb notes musicals que es podien tocar i que va il.lustrar les partides que jugaven els dos artistes . Un piano preparado, como los que usaba Cage, muestra los elementos que el músico introducía en el instrumento, como gomas de lápices, tornillos de distinta longitud y roscas diferentes para que sonara a percusión. Un piano preparat, com els que feia servir Cage, mostra els elements que el músic introduïa en l'instrument, com gomes de llapis, cargols de diferent longitud i rosques diferents perquè sonés a percussió.

Contiene la exposición una pintura realizada conjuntamente con Robert Rauschenberg con tinta y papel y con las muescas que dejaba el coche en el que ambos viajaban en 1953. Conté l'exposició una pintura realitzada conjuntament amb Robert Rauschenberg amb tinta i paper i amb les osques que deixava el cotxe en què tots dos viatjaven en 1953. También un vídeo de ocho horas de grabación realizado por Andy Warhol o la composición sobre el azar que trabajó con el mismo artista y un ingeniero sueco y que muestra una serie de nubes plateadas en el techo. També un vídeo de vuit hores de gravació realitzat per Andy Warhol o la composició sobre l'atzar que va treballar amb el mateix artista i un enginyer suec i que mostra una sèrie de núvols platejades al sostre.

La exposición culmina con una "Conferencia sobre el tiempo", en la que Cage ofrece una muestra de su teoría de que "el clima político es como el tiempo real" en una sala en la que se escuchan muchas voces, entre ellas las del propio Cage expresando su deseo dirigido a los Estados Unidos "ya todos los que nos odian de que este país sea un día como cualquier otro país, ni más ni menos". L'exposició culmina amb una "Conferència sobre el temps", en la qual Cage ofereix una mostra de la seva teoria que "el clima polític és com el temps real" en una sala on s'escolten moltes veus, entre elles les del propi Cage expressant el seu desig dirigit als Estats Units "ia tots els que ens odien que aquest país sigui un dia com qualsevol altre país, ni més ni menys".

La Vanguardia