Cerca de notícies

Enquesta

Barcelona i el món de la música s'acomiaden d'Alicia de Larrocha

28/9/2009 |

 

Unes 1.500 persones s'han acostat a la capella ardent situada al Palau de la Generalitat per donar el seu últim adéu a la pianista

 

Unes 1.500 persones s'han acostat a la capella ardent situada al Palau de la Generalitat per donar el seu últim adéu a la pianista Alícia de Larrocha, morta divendres passat als 86 anys d'edat.

Nombroses personalitats del món de la cultura i de la política han expressat el seu condol als familiars, així com un gran nombre d'aficionats a la música i antics alumnes d'aquesta intèrpret de fama internacional.

La capella ardent es va obrir al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, com correspon a les personalitats que han rebut la medalla d'or del govern català, màxima distinció de Catalunya, que li va ser atorgada a la pianista el 1983.

Els familiars de la pianista han acompanyat el fèretre fins al Palau de la Generalitat, on han estat rebuts pel president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

El fèretre ha estat situat al fons del saló, presidit per una foto de la pianista i envoltat de corones de flors de diferents institucions i particulars, com el ministeri de Cultura, la presidència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona , la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, entre d'altres. Seguidamente han empezado a llegar los amigos, familiares y admiradores, tanto anónimos como conocidos. Tot seguit han començat a arribar els amics, familiars i admiradors, tant anònims com coneguts.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, els ex-presidents de la Generalitat, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, el president de CiU, Artur Mas i el candidat de CiU a l'alcaldia, Xavier Trias han estat algunes de les personalitats del món de la política que han acudit al Palau.

L'alcalde de Barcelona ha lamentat la pèrdua "d'una de les barcelonines més importants del segle XX". Per la seva banda, el president de CiU, Artur Mas, ha dit que De Larrocha era "una dona meravellosa" que "donava llum i esperança el país en un moment d'incertesa i confusió com l'actual".

Així mateix, ha comentat que la seva mort l'ha afectat "personalment" perquè un dels seus fills era alumne de l'Acadèmia Marshall, que ella va dirigir durant més de quaranta anys. L'actual directora de l'esmentada acadèmia, Carlota Garriga, ha dit que "va ser un honor estar a prop d'ella i gaudir de la seva música durant tants anys", perquè "la seva presència enriquia i transmetia energia".

Així mateix ha destacat la "senzillesa", d'Alicia de Larrocha, i el fet que "mai va buscar l'èxit ni el reconeixement". "A ella sólo le interesaba trabajar y disfrutar con el piano. Agraïa els aplaudiments, però mai li van agradar els premis", ha afegit. No obstant això, Alícia de la Rocha va rebre en vida pràcticament tots els premis i reconeixements possibles.

Entre altres guardons, de Larrocha estava en possessió del títol de "Millor Artista del Món" (1977), de la medalla d'or del Spanish Institute de Nova York (1980), del Premi Nacional de Música (1985) i del Premi de la Fundació Guerrero (1999), a més d'obtenir dos Grammy: un el 1989 a la millor solista instrumental de música clàssica pels Quaderns d'Iberia d'Albéniz, i el segon el 1994 per la seva interpretació en el disc "Goyescas".

El pianista i compositor Albert Guinovart, l'organista Montserrat Torrent, el director artístic del Liceu, Joan Matabosc i el pianista Albert Attenelle han estat alguns dels representants del món de la cultura que s'han acostat a la capella ardent.

Albert Guinovart ha assenyalat que "Alícia de Laroche era un referent per a molts músics". També ha destacat "la tenacitat i el talent" d'Alicia de Larrocha, que li van permetre arribar molt lluny "en una època que era molt difícil que una dona espanyola o catalana aconseguís fama internacional"

La Vanguardia