Cerca de notícies

Enquesta

Espanya plora la mort de la gran pianista Alicia de Larrocha

27/9/2009 |

 

La capella ardent estarà avui oberta al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L’OBC i la Banda Municipal van guardar un minut de silenci en record seu.

 

Alicia de Larrocha, la gran pianista barcelonina morta divendres a la nit als 86 anys, serà acomiadada amb tots els honors. La Generalitat ha habilitat el saló Sant Jordi per acollir avui la capella ardent de la intèrpret. Els amants de la música i els amics podran donar-li l’últim adéu entre les deu del matí i les sis de la tarda.

Avui, com ja va passar ahir, la pianista espanyola més internacional serà recordada amb un minut de silenci en les funcions que realitzarà al Teatre Grec la Banda Municipal, protagonista de les festes de la Mercè, i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a l’Auditori. L’actor Jordi Dauder li dedicarà unes paraules abans de començar la seva actuació amb l’orquestra com a narrador a El rapte del Serrall, al Festival Mozart que se celebra a l’Auditori. Precisament ella va estrenar aquest escenari el 1999 i també el va escollir per al seu comiat el gener del 2003, amb l’orquestra de la seva ciutat, dirigida per Franz-Paul Decker.

De Larrocha, afectada per un trencament de maluc des de fa dos anys, va morir per una aturada cardíaca a l’Hospital Quirón. Ahir va ser recordada per diversos representants de la cultura i la política. «Catalunya ha perdut una persona molt important», va dir José Montilla, president de la Generalitat. De Larrocha, que té la Medalla d’Or de la institució, va ser distingida com a Millor Artista del Món el 1977 i a Espanya se li va atorgar el Premio Nacional de Música i la Medalla d’Or de Belles Arts, entre altres. «És una gran pèrdua. Era la millor pianista barcelonina i una de les grans del món, amb una trajectòria molt important», va assenyalar Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.

L’artista, amb una vasta discografia i dos Grammy, va ser «una extraordinària ambaixadora d’Espanya», com va recordar en un comunicat Ángeles González-Sinde, ministra de Cultura. «La intensitat del seu art, la seva visió oberta de la música culta i la seva gran dedicació li van permetre donar a conèixer a tot el món músics com Falla, Albéniz, Mompou i Halffter, passant per Turina i Rodrigo», va afegir.

DIARIS DE TOT EL MÓN // «Amb ella es perd un referent, un altre més d’una generació gloriosa que va néixer abans de la guerra», va dir Antoni Ros Marbà. I va destacar el seu gran treball com a pedagoga des de l’Acadèmia Marshall. Per Josep Pons, director de l’Orquestra Nacional d’Espanya, no hi ha millor intèrpret d’Albéniz. «En les seves versions d’Iberia hi ha un tempo i un ritme extraordinaris». «Per alguna raó als EUA l’anomenaven la pianista; consideraven que no n’hi havia cap altra que estigués a la seva altura». La seva mort no va passar desapercebuda als grans diaris de tot el món. El New York Times i el Daily Telegraph, per exemple, li van dedicar amplis articles; per al britànic va ser «la pianista que va posseir Albéniz i Granados».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya