27/9/2009 |
La pianista catalana, premi Príncep d'Astúries, va morir ahir a la nit als 86 anys d'edat a Barcelona
La capella ardent del cos de la pianista Alícia de Larrocha es larà demà al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i estarà oberta al públic de 10.00 a 18.00 hores.
Larrocha va morir ahir a la nit a l'Hospital Quirón de Barcelona als 86 anys com a conseqüència de l'evolució d'un llarg procés cardiorespiratòria, segons va informar l'Hospital Quirón, on la pianista estava ingressada.
Alícia de Larrocha era la pianista de major projecció internacional del panorama musical espanyol al atresorar, entre altres premis, dos Grammy, a més d'haver estat distingida amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1994. Virtuosa de la música des de la més tendra infància, de Larrocha, nascuda a Barcelona el maig de 1923, va donar el seu primer concert públic als sis anys i als onze ja va participar en el seu primer concert oficial, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid.
Aquesta nena prodigi per a la música va ser descoberta per Frank Marshall, deixeble d'Enric Granados, que la va portar a iniciar la seva carrera com a concertista el 1940, amb escassos 17 anys.
El president de la Generalitat, José Montilla, va lamentar avui la mort de la pianista barcelonina i va assegurar que "Catalunya ha perdut a una gran concertista". "Era una persona molt important per al país i per a la música, una virtuosa del piano reconeguda a tot el món", va afegir Montilla. També es va pronunciar l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va destacar el "estil únic" de la pianista. "És una gran pèrdua. Alícia de Larrocha era la millor pianista barcelonina i una de les grans del món, amb una trajectòria molt important", ha dit Hereu.
L'alcalde barceloní ha garantit que de Larrocha rebrà "sens dubte" mostres d'homenatge durant aquestes Festes de la Mercè i ha recordat la seva trajectòria professional, que es va iniciar durant la seva infància.
Tristesa en el món de la música espanyola
El món de la música ha lamentat la mort d'Alicia de Larrocha, a la qual els seus companys no dubten a qualificar com la millor pianista de la història d'Espanya, una intèrpret que representava "tots els valors del gran art" i era una referència, entre altres coses, per la seva honestedat i entrega.
"Alicia ha estat sempre per a mi una referència, des que vaig començar els meus estudis la mirava, l'escoltava, fascinada per la seva mestria, per la seva forma de tocar", ha comentat Rosa Torres Pardo, una altra de les més cèlebres pianistes espanyoles. Per Rosa Torres Pardo avui és "un dia molt trist" perquè és el primer sense Alícia de Larrocha, morta ahir a la nit a Barcelona als 86 anys.
"Ella ha estat un exemple important per a tota la meva generació, tots hem seguit els seus passos", ha destacat mentre apuntava que de Larrocha ha estat la pianista espanyola "més reconeguda" i una intèrpret que ha portat per tot el món el repertori espanyol.
I especialment una de les seves obres mestres, la suite "Iberia" que Albéniz va compondre "per ser tocada per homes, perquè necessita força" i que, no obstant això, va tenir en Alícia de Larrocha a "la seva màxima representant" perquè ella "l'ha donat a conèixer a tot el món ".
Per Javier Perianes, un dels pianistes joves espanyols més destacats, De Larrocha "ha estat, és i serà un referent, no només per als pianistes espanyols, per a qualsevol músic amb sensibilitat, i no només clàssic, perquè va representar tot el valor del gran art ".
"Va passejar la música espanyola amb la batuta dels més gran, perquè ella era la més gran. La seva mort és una pèrdua excel.lent per a la música, encara que ens queden els seus records, les seves gravacions", comenta aquest intèrpret que va rebre una classe de dues hores d'Alicia de Larrocha que li van deixar gravada "una humilitat i una honestedat realment grandiosa" i que, com a espectador dels seus concerts, no pot oblidar "moments màgics" que apuntalen "la dimensió titànica d'aquesta artista".
Un dels seus deixebles, Luis Hernando Pérez, que va estudiar "sis o set anys" a l'acadèmia d'Alicia de Larrocha a Barcelona, no dubta tampoc a afirmar que ella ha estat "la més gran pianista de la història espanyola" i una de les principals promotores de la música espanyola en el món.
En les seves classes "em va inculcar sobretot l'equilibri, la serenitat, el tremp a l'hora de tocar i em aconsellava sempre anar a poc a poc", ha explicat aquest pianista que el 2007 va publicar una gravació de la "Iberia" apadrinat per qui fos el seu intèrpret per excel.lència.
Compositors com Cristóbal Halffter o Tomás Marco també han expressat el seu dolor per la mort de la pianista. Halffter, "muy amigo" de "la gran señora del piano", comentaba que todos los profesionales "la tendremos siempre en el recuerdo" porque era una artista "excepcional". Halffter, "molt amic" de "la gran senyora del piano", comentava que tots els professionals "la tindrem sempre en el record" perquè era una artista "excepcional". Tomás Marco assegurava que "ha representat com ningú els ideals de la música espanyola" i que era una "pianista excepcional" de el talent del qual queda constància en "unes gravacions que continuen sent canòniques", especialment de la suite Iberia, i que ha deixat com llegat.
La Vanguardia