Cerca de notícies

Enquesta

Flotats debuta com a director d'escena al Liceu amb Così fan tutte, de Mozart

11/12/2003 |

 

L'actor i director Josep Maria Flotats entra al món de l'òpera per la porta gran com a director d'escena de l'obra de Mozart Così fan tutte, al Liceu. Aquesta comèdia ironitza sobre dos defectes humans: la inconsistència de la fidelitat amorosa de les dones i la vanitat dels homes. Del 9 de desembre al 30 de gener.

Ha fet d'actor d'obres de Pirandello, Shakespeare o Victor Hugo i ha dirigit obres de Molière, Txékhov i Kushner. El 1984 va fundar la seva pròpia companyia de teatre i va ser l'impulsor de la creació del Teatre Nacional de Catalunya. Entre els molts guardons que ha obtingut destaquen el Premi de la Crítica Francesa al millor actor l'any 1980 i el Premi Nacional de Teatre el 1989. Amb un currículum tan brillant, sembla que l'única cosa que li quedava per fer era dirigir una òpera. I ho ha fet.

La temporada 1982-83 va debutar com a actor al Gran Teatre del Liceu amb el Dom Juan de Molière i ara debuta al Liceu com a director d'escena en la que és la seva primera òpera. Després de l'èxit obtingut per la seva interpretació a l'obra Arte i del seu darrer treball com a director d'escena amb París 1940, Flotats torna a Barcelona.

Così fan tutte és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo Da Ponte, estrenada al Burgtheater de Viena a l'inici del 1790. L'obra és una coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real i és la tercera obra del cicle dedicat a les obres de Mozart en col·laboració amb Da Ponte (després de Les noces de Fígaro i Don Giovanni).

Flotats compta en aquesta obra amb un repartiment de luxe amb cantants com Carlos Chausson, Manuel Lanza o Ofelia Sala, i amb una excel·lent direcció musical a càrrec de Bertrand de Billy.

Flotats explica que, per ell, fer aquesta obra "és un plaer i un regal" i la compara amb el món de la Fórmula 1 pel "rigor, la qualitat i l'exigència que hi ha". El director volia que la seva primera òpera s'apropés al teatre. Per això va triar Così fan tutte. Una òpera que és, segons Flotats, "una obra de teatre cantada".

Els defectes humans
Così fan tutte és una comèdia en dos actes que ironitza sobre els defectes humans personificats per individus que es comporten de manera ridícula. I els principals defectes a què fa referència l'obra són la inconsistència de la fidelitat amorosa de les dones i la vanitat dels homes, que creuen tenir un poder de seducció infal·lible sobre les seves parelles.

Així ho demostra la juguesca que fa Don Alfonso amb els dos soldats Ferrando i Guglielmo sobre la fidelitat de les seves respectives promeses Dorabella i Fiordiligi. Una juguesca que acaben perdent els dos joves.

Così fan tutte no s'ha representat en gaire ocasions ja que el seu argument, fet en una època de mentalitat racionalista, resulta força misogin i es va qualificar de frívola, immoral i inversemblant.

L'obra transcorre a Nàpols i, a mesura que van succeint les escenes, va mostrant els sentiments dels personatges (l'enamorament, la noblesa de la lleialtat, la tristesa de la separació, l'atracció del desig, la vergonya de l'engany...). Uns personatges que l'excepcional música de Mozart fa convincents i que converteixen la comèdia en una imatge severa, colpidora, complexa i emocionant de la feblesa humana.


Homenatge a la dona treballadora
Tot i que Flotats ha respectat íntegrament el text original (sense retallar-lo ni canviar-lo), ha introduït algunes referències subliminars en defensa de la dona per tal de fer-li un homenatge. Així, Flotats intenta trencar la misogínia implícita a l'obra. Un exemple d'això és la reclamació d'igualtat que les dones fan en silenci a través de pancartes que alcen en determinats moments.

Explica Flotats que "l'obra té en compte la problemàtica social actual" i que, tot i ser una obra del segle XVIII, fa que les dones contestin i mostrin com la dona treballadora va començar a reivindicar els seus drets a principis del segle XX.

Despina és qui personifica aquesta dona treballadora que fa sentir la seva veu. Un personatge que Flotats identifica amb la seva mare. Tal com escriu a l'article publicat al llibre Temporada d'òpera 2003/2004, volia que aquesta representació "fos la carta d'amor" que mai no havia escrit a la seva mare. I acaba amb aquesta frase: "A tu i a totes les Despines del món, que amb el do de la vostra vida heu creat el sentiment d'afecte que modela, acotxa, engrandeix els homes i els allunya de la bèstia".

Sandra Panaigua
Canal Cultura