Cerca de notícies

Enquesta

Cecilia Bartoli descobreix el món dels 'castrati' a 'Sacrificium'

18/9/2009 |

 

La mezzosoprano italiana aprofundeix en la història i el repertori dels nens cantors que, durant els segles XVII i XVIII, eren castrats per millorar les seves habilitats vocals

 

Durant més d'un segle centenars de milers de nens van ser castrats, especialment a Nàpols, a la recerca de veus genials per l'òpera, un macabra moda que la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli ha investigat i plasmat en un disc titulat sacrificium.

"És el repertori més difícil de la meva carrera", ha confessat avui en una trobada amb la premsa la cantant, que es va involucrar en aquest projecte per divulgar la història tabú dels castrati i posar de relleu la crueltat d'un sacrifici en nom de la música. Amb vuit milions de discos venuts, tot una fita especialment per al gènere de l'òpera, Cecilia Bartoli assegura que el que més gaudeix de l'èxit és "portar repertoris desconeguts a públics nous" i "investigar i estudiar" el passat per comprendre el present.

"Tinc ànima de Sherlock Holmes", ha comentat avui somrient la mezzosoprano, que, abans de ficar-se en el món dels castrati va retre homenatge a Maria Malibran, la gran diva del segle XIX i musa del bel cant.  La Malibran començar la seva carrera precisament en el moment en què es desinfla la moda dels castrati, nens que eren castrats perquè el seu nou no creixés i poguessin així cantar els registres aguts de les dones, que, en una etapa del segle XVII, van tenir fins i tot prohibit ser cantants per edictes com el que va publicar el 1668 el papa Climent IX. Però els castrati, més enllà de suplantar a les dones quan aquestes no podien pujar a l'escenari, van revelar dots i registres vocals únics i magistrals que, al costat de l'erotisme que desprenia la seva aparença d'ambigüitat sexual a l'escenari, encanteris a una part de la societat fins a convertir a alguns d'ells, com Farinelli, en autèntiques estrelles.

Nàpols, fàbrica de eunucs 
A Nàpols, principal fàbrica de castrati del segle XVII, "era un gran negoci, de 3.000 a 4.000 nens procedents de famílies molt pobres eren castrats l'any. Però d'ells només un podia fer una carrera. Per a la resta el sacrifici no servia per a res, no podien formar famílies ni fer molts treballs. La majoria acabava en cors o en la prostitució i també hi va haver bastants suïcidis ", ha explicat Bartoli. L'Església va mantenir "una posició especial" en aquest tema i, encara que d'una banda prohibia la castració, d'altra s'aprofitava dels seus fruits - "32 papes van gaudir amb el cant dels castrati a la Capella Sixtina durant diversos segles", segons es explica en el llibret del disc-i va incloure en els seus cors a molts d'aquests cantants que no van poder tenir èxit en l'òpera.

A Sacrificium, Bartoli ha inclòs textos, fotografies i dibuixos que il • lustren la seva investigació sobre els castrati i que acompanyen els quinze temes, àries en la seva majoria, que ella mateixa interpreta, en una gravació realitzada al Centre Cultural Miguel Delibes de Valladolid juntament amb el conjunt barroc Il Giardino Armonico i Giovanni Antonini. El disc reuneix un repertori que dóna mostra de l'altra cara de la moneda, la bellesa d'una música que només va poder existir gràcies a un sacrifici cruel. "És un repte increïble per a una dona, perquè és una música escrita per a un cos masculí, els músculs abdominals són més forts. Farinelli podia cantar vint compassos sense respirar", ha explicat avui la cantant, que ha inclòs en el repertori de l'àlbum especialment temes de les escoles de castrati de Nàpols i del seu principal compositor, Nicola Porpora.

Cecilia Bartoli portarà aquest repertori als escenaris espanyols el proper mes de desembre, amb tres actuacions: el dia 10 al Palau de la Música Catalana, el 12 al Teatro Real i el 15 a l'Auditori de Múrcia.

La Vanguardia