Cerca de notícies

Enquesta

'El mite de Don Joan a la música' Les mil cares del seductor

23/12/2002 |

 

'El mite de Don Joan a la música'. Obres de Mozart, Gazzaniga, Dargomijski, Manén i Alfano. Foyer del Gran Teatre del Liceu, 18 de desembre.


Entre altres virtuts, les sessions del Foyer del Liceu serveixen per ampliar l'horitzó musical i tenir un contacte amb obres relacionades amb les que es fan a la sala gran. En aquest cas, es tractava d'un recorregut per la figura del seductor sevillà que començava, justament, amb un fragment del Don Giovanni de Mozart. El més directe antecedent d'aquesta òpera, el Don Giovanni de Gazzaniga, va estar ben representat, així com el fascinant El convidat de pedra de Dargomijski, un títol que s'enlaira força per sobre de l'estadi de la mera curiositat. La primícia venia de la mà de Joan Manén i el seu inacabat Don Juan, tot i que els dos fragments escoltats mostraven una música que girava sobre si mateixa sense direccionalitat clara i que, a més, es mostrava despietada amb els cantants, com va evidenciar Eliel Carvalho. El punt final de la vetllada el posava Don Juan de Manara, efectiu i efectista fruit del postverisme de Franco Alfano. Guerassim Voronkov al piano va tenir una feinada considerable per la disparitat d'estils reunits, resolta, això sí, amb brillantor. Entre els cantants, cal aplaudir la soprano Tatiana Mazourenko, capaç d'abastar sense problemes, en l'obra d'Alfano, la màxima expansivitat i el màxim recolliment. Olatz Saitua va dur als límits el seu lleuger instrument en una ben resolta ària de Gaazaniga, mentre que l'aptitud de Paolo Pecchioli al gènere bufo i la rodonesa de l'instrument el van fer el nom més interessant en l'apartat masculí. David Alegret compta amb una atractiva veu de tenor liricolleuger i un fraseig ben curós, però li falta més empenta en el cant. Per la seva banda, Josep Fadó, correcte en les seves intervencions prèvies, es va trobar amb un mur insalvable (i insalvat) en el duo final de l'òpera d'Alfano, cosa que va demostrar que la prudència és el millor senyal del valor.

Xavier Cester
Avui