Cerca de notícies

Enquesta

Josep Lloret: "En deu anys el llistó cultural de la Costa Brava ha baixat molt"

29/8/2009 |

 

Entrevista: Josep Lloret Director fins ara del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.

Josep Lloret és d'aquells homes que treballen sense fer soroll. Director artístic del Festival de Torroella de Montgrí fins fa quatre dies -en seguirà sent president-, durant 29 anys ha fet créixer el certamen fins a convertir-lo en referent a Europa. Per això, i per la seva especificitat, la Generalitat l'ha convertit en un dels cinc festivals estratègics de Catalunya.

Com ha anat aquest any de crisi?

Hem salvat una temporada que em pensava que aniria pitjor, amb 7.000 assistents per a 12 concerts, dos menys que l'any passat, i sense l'off, però conservant la columna vertebral del festival.

En què es nota que sou festival estratègic?

Ha passat el mateix que quan vam entrar a l'Associació Europea de Festivals el 1992, en què també hi ha Edimburg, Salzburg, Bayreuth, Viena, Praga, Granada, la Quinzena Musical, Conca... Fins aleshores ens era difícil fer entendre a les administracions, on no sempre trobes l'interlocutor adequat, que el Festival de Torroella era diferent. A l'entrar a l'Associació, Torroella es va desmarcar de la resta de Festivals de Catalunya. I ser festival estratègic ens ha permès un conveni de tres anys amb el departament de Cultura, amb una dotació anual que, juntament amb els convenis amb la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Torroella i el ministeri de Cultura, ens permet treballar amb molta més antelació del que ho fèiem.

La majoria de festivals de la Costa Brava van néixer per defensar la música clàssica. Us heu quedat sols.

Amb Vilabertran, tot i que és més petit i específic. Fa anys coincidíem amb Sant Feliu, Peralada i Cadaqués, érem quatre festivals a oferir un gran paquet de música clàssica. La irrupció del Festival de Cap Roig ho va desbaratar absolutament tot. Va ser una bomba atòmica. Nosaltres, afortunadament, ens vam mantenir fidels als objectius inicials, mentre la resta van reconsiderar tota la seva oferta i va començar una voràgine mediàtica i de màrqueting impressionant. Nosaltres ens hem mantingut en el que sabem fer i ens agrada, i tampoc tenim al darrere un ajuntament ni una caixa ni un casino. Joventuts Musicals és una entitat sense afany de lucre i hem de tocar de peus a terra. A més, ens sentim continuadors de la tradició musical de Torroella, que ve de l'Edat Mitjana, amb la seva capella de música, els trobadors de la cort catalanoaragonesa... El paisatge urbà de Torroella, els seus marcs històrics, conviden a aquesta música.

¿Aquest canvi, per a vosaltres ha sigut un guany o una pèrdua?

Des del punt de vista egoista, un guany, perquè la gent a qui li agrada la música clàssica, que són molts més dels que sembla, han de venir a Torroella i no tenim competència. Però des del punt de vista cultural el llistó ha baixat molt. La fotografia que es té de la Costa Brava des del vessant musical no és la mateixa que fa 10 anys. I sap greu. Per nosaltres, que ens agrada la música i que el país millori culturalment, ha sigut una baixada estrepitosa, amb tots els respectes per l'altra música, però a nivell cultural la Costa Brava hi ha perdut molt.

Parlaves de voràgine mediàtica i màrqueting. ¿Us heu sentit exclosos dels mitjans de comunicació?

En general, no, però és cert que els mitjans també tendeixen al que és més eclèctic, al que no té una transcendència cultural, i això dol. L'AVUI sou els únics que dediqueu algun espai a la música clàssica, però en general els mitjans cada vegada n'hi dediquen menys. I crec que és injust perquè hi ha un públic que ho espera. Si sumes tots els auditoris, teatres i sales de concerts de Catalunya o de tot l'Estat, pobles petits que també fan música a l'hivern, són milions d'aficionats. Penso que aquest tracte injust va fins i tot contra ells mateixos.

És la tònica internacional.

El New York Times va intentar eliminar aquest espai, però l'allau de protestes va ser tal que van haver de reconsiderar-ho. Només els pregunto: què podem fer els que tenim responsabilitats en aquest àmbit? Crec que tot plegat forma part del desballestament actual sobre cap on han d'anar els mitjans de comunicació. Però cal que sàpiguen que la música clàssica ha deixat de ser elitista i que després de 40 anys de brutal repressió cultural ja és una música popular.

A més de cent euros l'entrada, no sé si és gaire popular.

Això a Barcelona, on la situació està molt complicada. El cert és que els cicles privats estan batent el rècord Guinness en el preu de les entrades, i són cicles que tenen subvencions públiques. ¿Si no les tinguessin, una entrada costaria 350 euros? I els preus barats són sense visió. A l'estranger això no passa, ni al Barbican Center, ni al South Bank, ni a Berlín no tenen aquests preus.

Tenim L'Auditori, a preus més mòdics.

Sí, però L'Auditori, que és l'únic centre públic de música simfònica a preus assumibles, no és el motor que hauria de ser. Potser caldria fer un crit d'alerta, perquè la vida musical a Barcelona ha decaigut molt. Des de l'any 2002, en què van nomenar Ernest Martínez Izquierdo, després amb Eiji Oue i ara amb Pablo González, el discurs és el mateix, treballar en profunditat i contribuir a la difusió internacional, però en 7 anys no s'ha fet res. I no només en projecció internacional, tampoc en projecció fora de Barcelona. ¿No és l'Orquestra Nacional de Catalunya? Per què no surten a actuar més a fora? Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, Lleida, Terrassa. Sabadell, Sant Cugat, Manresa, Figueres, Olesa de Montserrat i Girona són 12 sales que poden allotjar una orquestra simfònica, i no parlem de sales més petites per fer grups de cambra. Sincerament, penso que falta una empenta, l'orquestra està anorreada i està encomanant un ensopiment perillosíssim, les desercions dels aficionats són un degoteig constant i la gent jove no està motivada.

I què proposa?

L'OBC s'ha convertit en una orquestra sedentària. Per més bé que ho faci, convindria esponjar-la. Per què ha de fer tres concerts cada cap de setmana a Barcelona? Per què no pot sortir a la resta de Catalunya, a l'estranger o a l'Estat espanyol en règim d'intercanvi? Per què no poden deixar que vinguin altres orquestres i enriqueixin la vida musical del país? Les grans orquestres europees volten i es promocionen. Per què aquí no? Crec que s'han de fer programacions de risc, abaratir preus, potenciar la gent del país, fer venir orquestres i solistes de fora, fer que la gent jove vagi als concerts. És només una opinió com a aficionat a la música, però la programació de L'Auditori és insípida, incolora i inodora, com l'aigua, que no mata però ningú en vol. Sap greu per la ciutat, però l'oferta crea la demanda i cal canviar el xip. La gent s'està avorrint, hi ha sensació d'excessiu conformisme, de no tocar res perquè no surti malament. Hi ha càrrecs en què un se l'ha de jugar, no val no fer res per no equivocar-se. Crec que un edifici com L'Auditori de Barcelona ha de ser un motor que dinamitzi tota la vida musical de la ciutat i del país, que desperti la inquietud de la gent. A més, tenen una obsessió brutal pels nivells d'assistència, quan el que haurien de fer és fixar-se més en la qualitat de l'oferta. Un cicle privat ja se'n preocuparà prou, de portar sempre els mateixos artistes i omplir de forma còmoda, però l'oferta pública ha de ser més agosarada. I això s'ha d'explicar a les institucions, que ho entenguin i hi posin remei. Però no se'ls explica, no convé.

Tornant a Torroella, el 2011 inaugureu nou auditori. Com afectarà el Festival?

Guanyarem en acústica, comoditat, il·luminació, cap soroll extern, les orquestres podran assajar. A la plaça pateixes molt per si plou, el vent, el gos que borda, les alarmes que es disparen, la moto..., i ens estalviarem molts diners d'instal·lacions. Estic segur que guanyarem molt de públic. I si econòmicament podem, farem alguna òpera clàssica. Són 850 seients, que es poden reduir perquè és un espai polivalent. També estem estudiant si ens animem a fer alguna cosa per Setmana Santa.

Un dels grans èxits del Festival ha sigut la creació de l'orquestra Acadèmia 1750.

Va néixer de la necessitat de tenir una orquestra per oferir el repertori que ens interessa a nosaltres i no estar supeditats als programes que giren les orquestres, i també per donar sortida als músics catalans. El 90% de l'orquestra són músics d'aquí. Després d'alguna actuació fora i d'haver gravat dos CD, l'11 de setembre va a la Biennal de Venècia dirigida per Ottavio Dantone, que s'hi sent molt implicat, en el que esperem que sigui la seva consagració. Crec que ja podem dir que Catalunya té una orquestra especialitzada en instruments d'època i en la recuperació del patrimoni musical català.

Marta Porter
Avui