Cerca de notícies

Enquesta

Matthias Goerne captiva a Vilabertran amb Schubert

27/8/2009 |

 

Els practicants de la religió schubertiana van anar en processó cap a Vilabertran. A l’altar major del monestir de Santa Maria oficiava el summe sacerdot del lied, Matthias Goerne. I quan va començar la litúrgia del prodigiós baríton alemany, que és capaç de lligar una escala de color vocal amb el seu viatge des dels més profunds greus als vibrants tons aguts, al temple no se sentia ni una mosca. Tots els sentits estaven ben concentrats en el desplegament de recursos d’aquest artista que expressa amb un fraseig i dramatització úniques la riquesa del variat catàleg del compositor Franz Schubert.

I van ser la nit i els somnis els primers a pujar a escena amb Nacht und träume. Goerne, acompanyat al piano per un atentíssim Alexander Schmalz, va aparèixer davant l’audiència exhibint la interiorització del seu procés creatiu. Ulls tancats, en busca de la màxima concentració, i treballats gestos compassant el seu cabal vocal. L’efecte hipnòtic de la seva poderosa presència escènica i la bellesa de la seva flexible veu van captivar l’auditori, que va seguir el recital amb aquell silenci respectuós fins a l’última nota que només es disfruta en espais com el d’aquesta localitat de l’Alt Empordà.

 

CÀRREGA POÈTICA / Va ser un recital d’enorme càrrega poètica i exquisida musicalitat. El recorregut per les 20 peces de Schubert, inspirades en autors tan diversos com Shakespeare, Schiller o Goethe i recreades fins a l’èxtasi per aquest deixeble del gran Fischer-Dieskau, però amb segell interpretatiu propi, va ser aliment per a l’ànima.

Nostàlgic, romàntic, dibuixant d’estats d’ànims i paisatges interiors i exteriors, evocador de la vida i de la mort. L’expressionisme de Matthias Goerne va arribar fins a l’últim racó de la basílica de Santa Maria. I després dels dos bisos el públic, dret, ja no es va poder contenir. Ovacions i bravos a l’espera de la cita del 2010 en què el cantant pujarà un esglaó més en l’escalada per la integral schubertiana. ¡Quin goig!

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya