Cerca de notícies

Enquesta

Josep Lloret : «L'obsessió pel nivell d'assistència als festivals de música està destruint l'art»

23/8/2009 |

 

Aquest mes deixa la direcció musical del Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, al qual s'ha dedicat en cos i ànima durant tres dècades, per centrar-se més en la preparació del nou auditori que ha d'acollir el festival a partir de l'estiu del 2011

Josep Lloret ens rep al seu despatx de les Joventuts Musicals de Torroella a l'escola municipal de música, en una ala del magnífic claustre de l'antic convent dels agustins. De fons hi ha un fil musical, clàssic naturalment. Lloret ens rep fent una reflexió sobre el futur de la música clàssica.

 

–«Es diu que la música clàssica està entonant el seu rèquiem, per fer servir un terme d'aquest gènere, que si el públic envelleix, que si la gent jove no hi va. Això és una enganyifa. Ara hi ha molts més intèrprets i molts més llocs per escoltar música clàssica. Ara no només les grans ciutats tenen equipaments adequats, les mitjanes i moltes petites. Si ho sumes tot, es veu que no va pas de baixa.»
–Però no és pas música de masses.
–«No ha sigut mai una música de multituds, però alerta, tampoc és elitista.»
–Això sí que ho ha deixat de ser?
–«És com el tennis, jo recordo que era elitista fins que en Santana va guanyar i llavors tothom es va posar un pantaló i una samarreta blanca i apa, a jugar a tennis. A Alemanya, actualment hi ha festivals, el de Berlín mateix, amb 40.000 persones, el festival de Radio France són 180 concerts. També depèn del nivell cultural de cada país. Aquí el franquisme va provocar molta destrossa cultural, però crec que s'ha recuperat molt. Parlem de les vendes de discos. Han baixat, sí, però han baixat les grans discogràfiques. Han sortit una quantitat de petites discogràfiques que no segueixen els circuits habituals, venen per internet.»
–L'hàbit de la descàrrega, aquí també?
–«I-Tunes, d'Apple, va vendre un milió de temes musicals l'últim any, un 12% eren de música clàssica. Poca broma.»
–Amb l'exemple de l'I-Pod també cau el mite que per disfrutar la música clàssica cal un bon equip.
–«Sí, quanta gent pirateja la música clàssica baixant-s'ho per internet?»
–I l'audiència ha millorat el nivell? Vostès, a Joventuts Musicals, a banda del festival, porten l'escola municipal de música. Es percep un major interès de la mainada per la clàssica?
–«Aquí fem música clàssica i contemporània i jazz. El 80% s'apunta a música clàssica, flauta, piano, violí, violoncel... Abans tothom feia guitarra o piano, però ara, a més, fem una roda d'instruments durant dos anys, en què obliguem a conèixer deu instruments, fins i tot la bateria, i després tries.»
–Amb la música passa com amb la pintura, que per transgredir bé primer cal una bona formació acadèmica?
–«És bàsic. Avui dia la improvisació es pot fer, però si no saps música, malament rai. Has d'enfocar l'ensenyament pensant que el que estudia música avui, és públic per demà.»
–O músics.
–«El nivell de professionalització és baixíssim, només l'1%. Avui dia s'entén més bé, i això és un avantatge, que l'objectiu d'estudiar música clàssica no és ser un professional sinó adquirir una cultura. Que després puguis quedar amb els amics per tocar, o cantar en un cor, i que quan vagis a un concert tinguis una base sòlida per gaudir més. I la mainada també està més relaxada. No s'han d'examinar en el grau elemental. Venen a aprendre i disfrutar.»
–De totes maneres, hi ha més pobles amb pavelló que no pas amb escola de música?
–«Sí, però també cal reconèixer que cada cop n'hi ha més, d'escoles, i si no al poble del costat.»
–Vostè com s'hi va aficionar a la clàssica?
–«Sempre m'ha agradat tota la música, no he sigut mai un melòman empedreït, però quan estudiava a Barcelona anava molt al Palau, al Liceu menys, perquè l'òpera m'agrada però no m'entusiasma, al Jamboree, la Nova Cançó la vaig viure molt intensament des de l'inici. I quan vaig venir a Torroella fa 30 anys va sortir l'oportunitat de Joventuts Musicals.»
–Quina és la seva formació musical?
–«No sé llegir una partitura ni tocar cap instrument. I això, en part, m'ha beneficiat, perquè m'ha fet sortir de la visió professional a l'hora de programar. Ho he fet des de la visió de l'aficionat, que és la majoria del públic.»
–I no ha provat mai d'aprendre a tocar res?
–«No, mai. M'ha faltat temps i ja era molt tard, un instrument requereix molta dedicació.»
–Ni per tocar a casa?
–«Ni cantar, perquè no tinc veu. M'he limitat a ser un aficionat. La música s'ha d'entendre, però sobretot s'ha de sentir, ha d'entrar pel cor i no pel cap. Si no fos així, només anirien a concerts els entesos, desplegarien la partitura i mirarien si el músic s'equivoca o no.»
–Home, una mica exagerat, això.
–«Oh! És que és veritat! Ens hem trobat amb algun espectador que ha desplegat la partitura i en comptes de disfrutar del concert s'ha dedicat a veure si els intèrprets s'equivocaven. Això és aberrant. El que vulgui això, que es compri un disc.»
–Recorda el primer concert del primer festival de Torroella?
–«I tant. L'any 1980, un concert per a orgue i trompa, amb Miguel del Barco i Miguel Ángel Colmenero. Va venir el conseller Max Cahner.»
–Quines eren les aspiracions, en aquella primera edició?
–«No n'hi havia, van ser cinc concerts de música de cambra que no es van dir ni festival, sinó cicle. A partir d'allí vam anar pujant, en funció de com ho anàvem veient, sense fer volar coloms.»
–D'anècdotes en deu tenir a gavadals.
–«És molt curiosa la relacionada amb el famós tenor italià Franco Corelli, membre del jurat del I Concurs de Cant Jaume Aragall. Va venir amb un Chiuaua al qual havia fet treure les cordes vocals perquè no molestés lladrant. Això una persona que va ser famosa gràcies a les seves cordes vocals!»
–Alguna altra?
–«A la plaça de la Vila hi havia un concert que començava amb una obra per a orquestra i, seguidament, amb el concert per a violí i orquestra de Brahms. Al cap de pocs segons d'haver començat a tocar el violinista, des d'un terrat va començar a cantar un grill, amb gran estrèpit, afegint-se al violí. Va tenir una actuació magistral i va acabar exactament al mateix temps que el violinista. Va desaparèixer la resta del concert. Recordo el fantàstic titular de la crítica que va publicar un diari: Concert per a violí, grill i orquestra. La notícia va circular per tot l'Estat.»
–Continuï, continuï...
–«Una altra anècdota simpàtica va ser la vinguda d'un cor polonès, d'unes vuitanta persones, en plena època de les reivindicacions del sindicat Solidarinosc, estretament vinculat a l'Església. En baixar de l'autobús, el primer que van fer va ser demanar un capellà per confessar-se. Una altra: el flautista Jean-Pierre Rampal exigia, per venir a Torroella, que havent tocat el convidéssim a un suquet de peix, que ell acompanyava amb sangria. I una vegada, amb l'Orquestra Filharmònica de Novosibirsk no es va poder començar a l'hora perquè els músics estaven venent vodka i caviar que havien portat de Rússia.»
–Què valia la primera entrada del primer concert del primer festival?
–«Tres-centes pessetes l'orquestra de cambra Franz Lizst, i la resta a meitat de preu.»
–Com s'ha apujat!
–«Ja eren diners, 300 pessetes fa 30 anys, però els preus de Torroella mai no han sigut cars.»
–No es pot pas dir de tots els festivals, això.
–«Això cada festival s'ho sap. La diferència, potser, és que nosaltres som una entitat sense afany de lucre, que no perseguim un benefici.»
–Oh, també hi ha festivals d'entitats que teòricament es dediquen a obra social i els preus són pels núvols.
–«Bé, això ja ho dirà vostè, eh? En fi, en resum vull dir que no som cap ajuntament, no som cap caixa, no som cap casino i, per tant, quan les Joventuts Musicals de Torroella vam crear un cicle de concerts fa 29 anys no preteníem fer una activitat turística, sinó únicament oferir als socis i aficionats a la música un petit cicle. Si més endavant es va convertir en un festival important que va entrar a formar part del paquet d'ofertes d'oci de la Costa Brava, molt millor, perquè ens ha permès ampliar l'assistència de públic i ha provocat importants beneficis econòmics i publicitaris per a Torroella, la Costa Brava i per a la nostra entitat. També per a Catalunya, que disposa d'un festival entre els de més prestigi d'Europa.»
–En general no troba que és molt car escoltar música en directe?
–«En aquest país, caríssim. He estat a Londres fa dues setmanes escoltant John Elliot Gardiner que dirigia el Cor Monteverdi, al Royal Albert Hall, a 15 lliures al primer pis. Tres mil persones. A baix, a platea, treuen les cadires i la gent està dreta, i paga una lliura! Les administracions haurien de fixar uns preus màxims als festivals als quals donen subvencions.»
–Al marge de preus i qualitats i objectius, la Costa Brava ha esdevingut un gran festival musical d'estiu. Això és innegable, no ho creu?
–«És un tema on no vull entrar per no ofendre a ningú, però els nostres referents no són cap festival dels que es fan a la Costa Brava, nosaltres volem estar fora de la gran pressió mediàtica i de màrqueting que envolta els altres, no anem a remolc de ningú. Nosaltres tenim com a referència la Quinzena Musical de Sant Sebastià, el Festival de Santander, el de Conca i el de Granada. Els únics amb qui ens assemblem és amb Vilabertran, que també té una oferta molt interessant.»
–Malgrat tot, en l'àmbit internacional, com diu vostè mateix, el prestigi el té Torroella.
–«A Torroella ja tenim el públic fet, pel sistema de boca-orella, la gent ve aquí a trobar-se còmoda, no han de vestir d'una determinada manera, vénen per escoltar música.»
–Amb l'auditori, tot això canviarà?
–«Canviarà molt, però l'ambient no, perquè el públic ja està fet. Vindran els d'ara, més una part de gent que fins ara no venia perquè les condicions en les quals oferim la música no són les millors en qüestions d'acústica. I ni a la plaça ni a l'església l'acústica és prou bona. Serà un canvi molt gros pel que fa a la qualitat. Per això plego, per dedicar-me de ple al projecte de l'auditori.»
–Així doncs, no plega, sinó que canvia de lloc.
–«Deixo la direcció artística, em concentro en la presidència i la gerència, és a dir la gestió, és a dir, l'escola de música, altres activitats que fem i, sobretot, la posada en marxa de l'auditori.»
–La millora de la infraestructura comportarà millor programació?
–«És clar, és clar. Augmentarem l'aforament a 850 persones. Les orquestres podran assajar l'estona que vulguin, cosa que ara no es pot fer. Ara arriben una hora abans, la plaça és oberta amb gent, hi ha el gos del terrat del costat que borda, pateixes molt, amb tot això.»
–Canviar això també és perdre espontaneïtat.
–«No hi crec, en aquestes coses. La plaça i l'església es poden visitar durant tot el dia, no cal esperar un concert. A l'església, de totes maneres, hi continuarem programant alguna cosa de música religiosa, una missa, un Stabat Mater, un rèquiem; home, això sí, i a la plaça també. Però, per exemple, per què no hem pogut fer òpera fins ara? Una, perquè és car. Ep, no parlem d'òpera romàntica, sinó d'òpera clàssica, barroca, que és de format més petit, però també és car, i vol una escenografia i uns dies d'assaig. La del 2011 serà una gran programació.»
–Durant alguns anys vostè ha combinat Torroella amb altres festivals. Un va ser l'arrencada del de Músiques Religioses de Girona. Què va passar que no acabés d'arrelar la idea que vostè tenia?
–«D'entrada haig de dir que l'afegitó de Músiques del Món que s'ha fet després em sembla encertat. Ara bé, en la meva idea estava inclòs, més enllà de la música, convertir Girona en un centre de debat interreligiós, perquè les circumstàncies històriques de la ciutat eren idònies. Pensava que la Universitat s'entusiasmaria amb la idea, però no es va enrotllar. Però el gran problema és que un festival organitzat des de la política, com a Girona, no funciona tan còmodament com si ho fa una entitat privada. A Girona es va generar un debat polític amb regidors de l'oposició que només venien a treure el cap per veure si era ple. Hi havia una pressió brutal contra el festival, des del mateix Punt Diari, perquè això es pot dir, no? Tot això era propi d'un ambient polític que el festival va pagar entrant dins un pim-pam-pum en el qual em vaig trobar pel mig. Qualsevol festival requereix uns anys de consolidació, i actualment el de Girona està consolidat. Naturalment hi ha concerts que omplen i n'hi ha que no, però és que arriba un moment que aquesta obsessió pels nivells d'assistència està destrossant l'art. Si has de programar tenint en compte només de portar músics que omplen, doncs acabes amb una programació tan incolora, inodora i insípida com la de la ciutat de Barcelona.»
–Ho va patir a l'Auditori de Barcelona?
–«Vaig organitzar 80 concerts per temporada les dues que vaig ser-hi. Se'm va dir que era molt, que la ciutat no estava preparada, massa tones de música. Sóc de l'opinió que és l'oferta que crea la demanda. Però s'esgarrifaven quan un pianista feia un quart d'entrada. Amb el pas dels anys, aquest mateix pianista ara omple la sala simfònica! Tot té el seu procés. I les activitats subvencionades amb diner públic haurien de ser menys exigents amb l'assistència i més en la qualitat. Si no hi ha un mínim de risc no es crea afició. Falta gosadia.»

Josep Lloret Collell (Sant Joan de Palamós, 1943), casat i amb un fill, viu a Torroella de Montgrí. Va estudiar enginyeria tècnica a Barcelona i va treballar durant 26 anys en la secció de transmissors de la desapareguda emissora Ràdio Liberty, a la platja de Pals. L'any 1980 va impulsar Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí. Va ser-ne el primer president, càrrec que ha anat ocupant fins a l'actualitat. Des de fa
29 anys, les Joventuts Musical impulsen el Festival de Música, que ha ofert més de 600 concerts i una destacada activitat pedagògica.
El festival és membre de l'Associació Europea de Festivals, al costat de festivals com ara Salzburg, Edimburg, Lucerna i Viena. El 1999 i el 2000 va ser director artístic de l'Auditori de Barcelona.
L'any 2000, per encàrrec de l'Ajuntament de Girona, va posar en marxa el Festival de Músiques Religioses del Món, del qual va ser el director les set primeres edicions.

Carles Ribera
El Punt