Cerca de notícies

Enquesta

Antoni Ros Marbà original

5/8/2009 |

 

En una entrevista més o menys recent, Antoni Ros Marbà resumia el perquè del seu reduït catàleg amb una màxima que tant de bo fos socialment més present. Aproximadament deia: "Tinc molt clar el que no vull fer, però no tinc tan clar el que vull fer". La rigorosa honestedat d'aquesta voluntat implica que l'analítica i la recerca són constants, i això obliga a caminar amb pas ferm, mai apressat, mentre que alhora demostra un cert inconformisme sense opció a la improvisació que en el seu cas aboca a l'exquisidesa d'un minimalisme ostentosament sorprenent. Se'n deriven també un sentit del respecte i una passió que en Ros Marbà ja es feien palpables en obres de joventut com la suite per a cobla La Rambla, i que en el camp de la direcció ha fructificat enguany en les versions inapel·lables que ha ofert de Le nozze de Figaro de Mozart i la Cinquena de Txaikovski al Liceu i a L'Auditori de Barcelona.

La cobla té un fort pes específic en l'origen artístic de Ros Marbà que el Concert de la Costa Brava d'aquest vespre a Palamós ha volgut recuperar. El polifacètic director serà el compositor convidat i hi oferirà la primera audició de la sardana per a dues cobles De Calonge a Palamós, pel camí vell, amb la qual torna a uns avantpassats que celebrarien una presència més pertinaç.

El programa que acompanya el retorn realça, per excel·lent, aquest fet per si mateix prou brillant, i hi destaquen obres poc habituals i de qualitat sense fissures, amb un perfecte equilibri entre el classicisme més pur i l'actualitat més inquieta encarregades a dues formacions -Els Montgrins i La Principal de la Bisbal- que asseguren els resultats.

Antoni Ros Marbà camina sobre segur, meditat i apassionat, i Palamós s'hi emmiralla per construir una proposta artística que té aires de convertir-se en mite.

Josep Pasqual
Avui