Cerca de notícies

Enquesta

Latry canvia el 'Fórmula 1' de N“tre Dame per l''utilitari' de Sant Esteve

5/8/2009 |

 

L'intèrpret parisenc repassa a Sant Esteve el repertori simfònic francès del XIX i el XX. Completarà la vetllada amb una improvisació final, un clàssic del cicle

Són escassos els esdeveniments artístics i culturals del país que poden presumir de portar primeríssimes figures de reconeguda, indiscutible talla mundial. El cicle d'orgue n'és un. Amb vaques grasses i amb vaques magres. No falla mai. L'estrella del cartell és aquesta edició Olivier Latry (Boulogne-sur-Mer, 1962), que obre aquesta nit el cicle amb un viatge per la literatura simfònica francesa dels segles XIX i XX, des de Saint-Saëns i Franck fins a Widor i Vierne. Atenció, perquè el concertista que provarà les prestacions de l'instrument de Sant Esteve és des del 1983 un dels tres titulars del gran orgue de N“tre Dame de París, que és --per entendre'ns-- un Fórmula 1 de l'organística mundial: una gloriosa bèstia de cinc teclats, 113 registres i prop de 8.000 tubs, que conserva encara peces originals del primer instrument, inaugurat el 1401, i que va sobreviure a la Revolució Francesa. Un pedigrí i unes dimensions que deixen petit, quasi ínfim, els tres teclats, 32 registres i 2.100 tubs de l'orgue de la capital. Un humil i plebeu utilitari al costat de la sang blava del de N“tre Dame.

RECICLATGE
Insisteix Latry que li ha calgut un curset intensiu per adaptar-se a les condicions tècniques i sonores de l'orgue de Sant Esteve. I esprem la metàfora automobilística: "És com quan canvies de cotxe i et trobes que els pedals o el canvi de marxes no només tenen un tacte diferent, sinó també en llocs que no són els que estàs acostumat. És el conductor qui s'hi ha d'emmotllar, no al revés. I és un procés que vol temps. Per l'hora llarga de concert que oferiré avui nit hauré dedicat 10 o 12 hores d'assajos a veure com reacciona l'instrument. ¿Si em sento com si conduís un utilitari? Potser sí, però és conduint un Fórmula 1 quan corres més risc d'accident".

Latry justifica també en les característiques de l'orgue de Sant Esteve --neoclàssic francès-- l'elecció del repertori, potser un pèl massa contemporani pels gustos locals i que obvia Messiaen, la gran especialitat del concertista --n'ha enregistrat la integral amb Deitsche Grammophon. Però convé tenir paciència: Saint-Saëns, Franck i companyia ens conduiran de la mà fins al plat fort de la vetllada, la improvisació final, un "moment privilegiat d'especial comunió entre l'instrument, el concertista i el públic: una peça de repertori l'has d'adaptar a l'instrument, que molt probablement el compositor no va conèixer mai. I l'instrument s'ha d'adaptar a la peça. En la improvisació pots extreure totes les potencialitats de l'orgue, sense condicionants. És un moment únic, intensíssim, en què, a més, influeix decisivament l'energia que reps de l'espectador".

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra