Cerca de notícies

Enquesta

Tot queda en família

4/8/2009 |

 

Les germanes Eva Wagner-Pasquier i Katharina prenen les regnes del Festival de Bayreuth dedicat al seu besavi en l'edició número 98

L'hora del relleu ha arribat al Festival de Bayreuth en la seva 98 edició. Després dels fundadors, Richard Wagner i Cosima Liszt, del seu fill Siegfried i la seva esposa, la fervorosa hitleriana Winifred, i dels fills d'aquests, Wieland i Wolfgang, la quarta generació de la nissaga, representada per les germanes Eva Wagner-Pasquier i Katharina Wagner, han pres les regnes del certamen dedicat a l'obra del seu besavi.

Filles de la primera i segona esposa, respectivament, de Wolfgang Wagner, l'aliança d'aquestes dues dones ha permès apartar de la successió l'altra branca de la família interessada a dirigir el festival, la de Wieland. Ja ho deia la seva cosina, la derrotada Nike Wagner, a Wagner Theater, dissecció d'un arbre genealògic ple de llums i ombres: "La transmissió del poder es fa per la llei inexorable del més fort". I si bé Wolfgang, després de 58 anys al poder, no va poder imposar en solitari Katharina, almenys la improbable aliança d'unes germanes que durant lustres no es van dirigir la paraula fa que tot quedi a casa.

Eva, de 64 anys, aporta l'experiència i el coneixement acumulats després d'una llarga trajectòria d'assessora en teatres i festivals de primera línia, amb la qual cosa molts esperen que el nivell dels repartiments pugi significativament. Ja fa anys que el bo i millor de les veus wagnerianes, amb honroses excepcions, no passa per Bayreuth. Per la seva banda, Katharina, amb 31 anys, és la joventut, l'aposta per les noves tecnologies, la recerca de nous públics i una més clara consciència mediàtica. El seu nom també va lligat a les noves lectures dramàtiques: mirant les previsions de directors d'escena fins al 2015, les faccions més reaccionàries ja poden anar acumulant quantitats industrials de vàlium.

És molt aviat encara per calibrar quin serà l'impacte de les germanes Wagner a Bayreuth, però de moment ja són visibles alguns petits canvis: una sala de premsa més acollidora, un uniforme més modern per al personal de sala, programes de mà més petits i específics per a cada òpera. I una nova producció, si no en el cartell oficial, farcit de reposicions, sí en un escenari paral·lel, una de les sales d'assaig de Bayreuth. Allà s'ha presentat, amb un ple absolut durant 10 funcions, una versió per a nens de 6 a 10 anys de L'holandès errant.

No és una idea nova (a Viena fan un Anell infantil), però sí una bona idea, sobretot perquè l'espectacle ideat per Alexander Busche comprimeix amb habilitat, i en poc més d'una hora, la història. No hi ha segones o terceres intencions pedagògiques i/o doctrinàries, només la voluntat, reeixida, d'explicar un conte sobre una nena fantasiosa que, ximpleta ella, s'enamora d'un quadre. L'entusiasta participació de la quitxalla va ser la millor prova de l'èxit de la proposta.

Qui sap si entre el públic hi havia la cinquena generació del festival. Eva i Katharina no són hereves, sinó dues gestores amb un contracte de 7 anys. ¿S'acosta el dia en què Bayreuth no tingui cap Wagner al capdavant?

Xavier Cester
Avui