4/8/2009 |
El primer cicle de l’Anell del Nibelung, la tetralogia de Richard Wagner, es va acabar diumenge al festival de Bayreuth amb el triomf estrepitós de l’orquestra i en particular del seu director, Christian Thielemann. Les veus, en els papers principals, no sempre van estar a l’altura del que s’espera d’un festival al temple wagnerià. La producció, de Tankred Dorst, estrenada l’any 2006, segueix mostrant la seva incoherència, lletjor, falta d’idees, escàs moviment escènic i pobra il·luminació.
L’ Anell explica la lluita per la riquesa i el poder al llarg d’un pròleg, L’or de Rhin, i tres jornades, La Valquíria, Sigfrid i El capvespre dels déus. El d’aquest any ha comptat amb bastantes veus diferents de les que van estrenar la producció. Wotan, per exemple, el déu que es va traint a si mateix a la recerca de l’anell, va ser interpretat per un Albert Dohmen en plenitud. Eva-Maria Westbroek, una extraordinària Sieglinde a València, va repetir paper en el seu debut a Bayreuth. La posada en escena i la mediocritat del Siegmund interpretat per Endrik Wottrich, va restar brillantor, no obstant, a la seva gran interpretació.
EL PRINCIPAL ERROR / Possiblement el principal error de l’Anell d’aquest any hagi estat el Sigfrid de Christian Franz, un tenor que ja al començar el segon acte de l’obra homònima va mostrar les seves limitacions per a l’extenuant paper de l’heroi. Linda Watson ha seguit com a Brunilda però ha llimat les estridències que la van acompanyar fa tres anys. La música de Wagner i la interpretació que en va fer Thielemann al fossat amb l’orquestra van ser els grans triomfadors d’aquesta tetralogia, malgrat que al director li correspondria prestar més atenció en l’elecció de les veus.
ROSA MASSAGUÉ
El Periódico de Catalunya