Cerca de notícies

Enquesta

La música torna a una Fenice encara per acabar

9/12/2003 |

 

El teatre líric de Venècia reobrirà diumenge que ve després de l'incendi del 1996.

El teatre La Fenice de Venècia reneix de les seves cendres, encara que el seu retorn a la vida hagi estat un tortuós camí de set anys i nou mesos, entre polèmiques, retards i processos judicials. La Fenice, que pren el nom de la mitològica au Fènix, que tornava a néixer després de desaparèixer a la foguera, ja va patir un incendi el 1846, i en menys d'un any va ser reconstruït fent honor al seu nom.
La nit del 29 de gener de 1996, el foc va tornar a reduir a cendres el teatre, davant els ulls atònits dels italians, que en directe i via televisiva van contemplar com es destruïen els rics interiors de fusta i els seus daurats. Però aquesta vegada la llegenda de l'au semblava oblidada. Mentre a Itàlia envejaven la ràpida reconstrucció del Liceu barceloní, el coliseu de Venècia es mantenia com una ferida oberta al centre de la ciutat dels canals.
Finalment, serà el pròxim 14 de desembre quan als sons de La consagració de la casa, la cèlebre obertura de Beethoven, es tornaran a encendre els llums de l'antic teatre. No tot està acabat, i encara falta molt per tornar al teatre la seva antiga esplendor, però almenys la música retornarà a la platea.

'COM ERA I ON ERA'
La reconstrucció no ha estat exempta de polèmica, i només el lema encunyat per portar-la a terme, Com era i on era, ha permès superar-los. Tan sols una setmana després de l'incendi, el món de la cultura es va començar a mobilitzar recaptant diners que van arribar a Venècia des de tots els racons del planeta. Es va fer llavors un concurs públic que va guanyar la societat Impregilo, recolzada per l'aleshores alcalde de la ciutat, Massimo Cacciari, i tot indicava que la reconstrucció seria ràpida. Poc després, diverses irregularitats van portar Cacciari als tribunals. Tot i que finalment va ser absolt, el concurs va quedar anul.lat.
En aquella situació, La Fenice seguia sense renéixer. Les obres avançaven molt a poc a poc i la paciència del Govern es començava a esgotar. El nou alcalde, Paolo Costa, va ser nomenat delegat per a la reconstrucció. Sota la seva supervisió, Holzmann, l'empresa constructora que llavors s'ocupava del projecte, va ser substituïda per un consorci i, finalment, la silueta del teatre La Fenice es va començar a alçar al Campo San Fantin, la plaça on està ubicat.
Mentrestant, els jutges de Venècia van arribar a la conclusió que l'incendi que va consumir el teatre en tan sols una nit va ser intencionat i van condemnar Enrico Carella i Massimiliano Marchetti, responsables de l'empresa d'electricitat Viet. Entre tots dos haurien provocat l'incendi per evitar pagar una multa per no haver realitzat a temps unes obres contractades.
Amb la nova societat va començar a resplendir la façana --l'única cosa que va quedar en peus després de l'incendi--, l'atri, la gran escala d'honor que permet accedir a la Sala Apollinée i el foyer que precedeix la sala del teatre.
Els millors artesans de tot Itàlia han treballat per reconstruir els estucs, els daurats que representen els amorets i les nimfes, les llotges dels cinc pisos i l'immens sostre pintat de blau perquè tot sigui igual que la construcció que Gian Antonio Selva va fer el 1792. La gran diferència és que l'esquelet de fusta que es va consumir totalment en l'incendi ha estat substituït per una estructura d'acer recoberta de material ignífug.
Per alguns, el lema Com era i on era només s'ha complert a mitges. Aquells que coneixien bé el teatre no reconeixen avui alguns dels seus detalls. Diuen que La Fenice no serà mai més la mateixa perquè amb prou feines queden fotos i testimonis gràfics del que era abans que les flames la castiguessin.

Cristina Cabrejas
El Periódico