31/7/2009 |
Peces de Beethoven, Bartók i Ravel completen el programa d'avui.
El prestigiós quartet Arditti estrena aquest vespre una obra del compositor sabadellenc Benet Casablancas en el marc del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Es tracta del Quartet per a cordes núm. 3, una composició d'encàrrec de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que col·labora amb el festival empordanès.
Després de compondre una obra el 2004 per als Arditti, Encore for Arditti, el grup va demanar a Casablancas una nova peça més llarga, que ara s'ha fet realitat amb el Quartet per a cordes núm. 3. De 23 minuts de durada i amb tres moviments enllaçats, la peça està inspirada en un poema de Yeats: «Tracta de com l'artista experimenta l'art i el que significa la vivència artística, vista com una tempesta.» Per Casablancas, tot i que pot semblar una aproximació molt romàntica, és alhora molt «actual». «Com sempre és una música molt abstracta, però que vol arribar al públic i emocionar-lo.»
Casablancas, un dels compositors actuals amb més projecció internacional, considera que aquesta peça –que els Arditti han enregistrat a Torroella juntament amb les altres composicions per a quartet de corda, en un disc que sortirà a finals del 2010 amb Tritó– és «una suma de totes les peces anteriors» i reflecteix les seves «preocupacions del present».
Benet Casablancas és deixeble de Friedrich Cerha i desenvolupa una música que s'alimenta de la tradició musical del segle XX, al mateix temps que crea un llenguatge propi d'una gran riquesa expressiva. Personalment considera que compondre per a quartet de corda és fins i tot més «difícil» que per a orquestra: «És una música essencial amb la qual no es poden fer focs d'artifici». Tanmateix, avança que alguns passatges del Quartet «s'apropen al caràcter simfònic». D'altra banda, el compositor està molt satisfet del treball dels Arditti, que coneix des de fa 15 anys.
Completen el programa d'aquest vespre peces rellevants del repertori per a quartet de corda de tots els temps, com ara la Gran Fuga, opus 133 de Beethoven. Es tracta d'una peça que integrava el darrer moviment del Quartet opus 130, compost el 1825. Seguirà el Quartet núm. 3 de Béla Bartók, creat el 1927, considerat un precursor, per les seves micromelodies, de l'estil que Ligeti desenvoluparia més tard. Per acabar, una peça de Ravel, el Quartet per a cordes en fa major (1904), que va dedicar al seu mestre Gabriel Fauré.
V. Gaillard
El Punt