Cerca de notícies

Enquesta

La sarsuela segueix en forma

27/7/2009 |

 

El muntatge d’Emilio Sagi d’‘El rey que rabió’ de Ruperto Chapí conquista el públic del festival.

 

La sarsuela està donant bons dividends aquest estiu. Després de l’estrena al Lliure del triomfal muntatge de Lluís Pasqual La zarzuela del sábado, Peralada es va divertir amb la versió d’Emilio Sagi d’El rey que rabió, una peça amb aires d’opereta del compositor alacantí Ruperto Chapí.

No s’han regatejat pas mitjans per a aquesta producció del Palau de les Arts de València. L’elegància de la colorista, sòbria i satírica posada en escena, dominada pel vermell i el negre, però sense que hi falti el rosa –el color, per exemple, de la bicicleta de l’heroïna– que accentua la part de conte de fades del simplista relat, dominen l’acció.

Un joc de mòduls, com el que es desplega i es converteix en una praderia per situar-nos en el poble on ha viatjat el rei disfressat de pastor per saber realment com viuen els seus súbdits, serveix per crear els diferents ambients. No hi falten tampoc les portes i finestres, que agilitzen les entrades dels protagonistes i dels membres del dinàmic Cor de la Comunitat Valenciana.
Hi ha detalls enginyosos com, per exemple, el de la gran lupa que deforma, per caricaturitzar-los, les cares dels personatges i el famós moment dels metges que investiguen si la suposada mossegada d’un gos al rei –un dels divertits equívocs de la funció– pot provocar-li, o no, la ràbia.

Resulta jocosa la presentació tecnològica de les candidates a casar-se amb el rei per mitjà d’un luxós vídeo. També destaquen les escenes palatines amb el monarca i el seu amanerat consell vestits amb jaqué, però asseguts en ridícules cadires, i amb les dames lluint models de festa. I la presència d’un gos en escena, en graciós contrast amb el be de plàstic que acompanya el rei-pastor.

La funció adquireix força quan apareix Rosa, una elegant ventafocs que conquistarà el cor del monarca (Mercedes de la Merced, de veu lleugera i elegant fraseig). Martín Reyes, tenor amb bell timbre, compleix com a rei, i estan també a gran altura Manuel Esteve (general), el divertidíssim Emilio Sánchez com a Jeremías (cosí i pretendent de Rosa), els pagesos María (María José Suárez) i Juan (Andrés Poveda) i els consellers reials. L’Orquestra de la Comunitat Valenciana, amb Jordi Bernàcer al podi, va estar a l’altura del seu merescut prestigi. Una sarsuela gairebé de marisc.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya