Cerca de notícies

Enquesta

Wagner de butxaca

27/7/2009 |

 

El festival de Bayreuth estrena un projecte destinat al públic infantil amb una versió reduïda i adaptada de ‘L’holandès errant’.

«Jo sóc l’holandès d’Holanda». Així es presentava un personatge misteriós i una mica sinistre que amagava la cara sota un barret d’ala ampla, i els espectadors es partien de riure. Poques vegades el protagonista de L’holandès errant, l’òpera dramàtica de Richard Wagner, havia despertat tantes riallades, però la representació era especial. El públic era infantil i el que es desenvolupava a l’escenari, una versió per a nens. En realitat ja feia estona que els nens s’ho passaven d’allò més bé, des que Frank Engelhardt, un actor molt còmic, va començar a explicar-los la història de l’holandès condemnat a vagar pels mars del món, la del capità Daland, de la seva filla Senta i del caçador Erik, el seu pretendent repetidament rebutjat.
Amb aquesta representació, en una de les sales d’assaig del teatre del festival, iniciava dissabte un nou projecte en aquesta època de canvis en l’històric certamen operístic titulat Wagner per a nens.

Final feliç
Aquest holandès en versió infantil dura una hora escassa. Música i text han estat alleugerits. Senta és una nena gamberra que, per exemple, castiga Erik retorçant-li el coll al seu ós de peluix, o li posa el dit a l’ull a l’holandès. Al final, la parella protagonista no es morirà, com és de rigor en la versió adulta, sinó que se’n va, feliç i contenta, per una finestra.

L’orquestra, la Filharmònica de Cambra de Leipzig, sota la batuta de Christoph Ulrich Meier, a la vista del públic, compta només amb 19 músics, cosa que és una misèria en termes wagnerians, però més que suficient per a aquesta adaptació. Els intèrprets vocals són cantants habituals de Bayreuth, com Diógenes Randes (Daland) o Anna Gabler (Senta). Mariners i filadores formen un cor de 13 persones.

Els nens, a més a més d’espectadors, participen també en l’espectacle, ja sigui ajudant a moure objectes o bufant i picant de peus per generar una gran tempesta al mar. I cap deixava anar el quadern a manera de programa amb jocs i explicacions sobre les claus del muntatge que havien rebut a la mateixa entrada. L’èxit de públic d’aquest petit fill wagnerià sembla voler emular el del festival. Les entrades, gratuïtes, es van anunciar a internet al mes d’abril i en poques setmanes ja estaven esgotades.

A la sortida, un quiosc de gelats va ser la justa recompensa a l’atenció i interès dels assistents.

ROSA MASSAGUÉ
El Periódico de Catalunya