Cerca de notícies

Enquesta

La investigació d'irregularitats al Palau de la Música inclourà més anys

25/7/2009 |

 

La querella de la fiscalia de Barcelona és contra quatre directius de l'equip financer de la fundació, a més de Fèlix Millet.

La investigació impulsada per la fiscalia de Barcelona per dirimir si s'han desviat diners de l'Associació Orfeó Català i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per a uns fins lucratius inclou més exercicis i no només es limita als del 2003- 2004. D'aquests últims anys, la fiscalia sospita que s'han desviat uns 2,3 milions d'euros dels comptes de les dues entitats cap a finalitats no socials. L'extensió de la investigació d'aquestes suposades irregularitats és fruit de la documentació comissada dijous a les oficines de l'edifici modernista, en què es podrien haver trobat més proves. La querella que la fiscalia va presentar al titular del jutjat d'instrucció 30 va contra quatre directius de l'equip financer de la fundació, a més del seu president, Fèlix Millet.

 

El rigorós registre que abans-d'ahir van realitzar agents dels Mossos d'Esquadra –sota la direcció del fiscal de delictes econòmics, Emilio Sánchez Ulled– a les oficines del Palau de la Música per comprovar si s'han extret importants quantitats de diners de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i de l'Associació Orfeó Català per a unes finalitats il·lícites durant l'exercici 2003 i 2004 –l'any que es van acabar les obres al Palau– van donar els seus fruïts i un dels primers resultats és que la investigació de les suposades irregularitats econòmiques inclourà més anys, possiblement fins a l'actualitat.

Segons algunes fonts que coneixen la investigació, en el registre també van col·laborar agents de l'Agència Tributària, els quals van trobar «factures matusseres» i anotacions anòmales que podrien confirmar que s'extreien diners de la fundació per a unes finalitats particulars i no socials. Precisament va ser l'Agència Tributària la que a finals del 2008 va alertar la fiscalia de Barcelona que s'havien extret uns 2,3 milions d'euros de les entitats del Palau i de l'Orfeó en bitllets de 500 euros. En aquest sentit, la fiscalia fins i tot va rebre anònims en què s'indicava que directius del Palau havien adquirit immobles i béns d'alt valor. El resultat de l'anàlisi detallada de la documentació comissada, recollida en tretze caixes i dels comptes de les dues entitats i dels moviments bancaris d'empreses i particulars investigats s'aportarà al titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, el magistrat Juli Solaz, el qual determinarà –segurament després de les vacances d'estiu– si continua la investigació i s'imputa algun delicte als directius de la fundació i l'associació querellats. Cap persona ni entitat s'han presentat davant la causa, perquè encara no existeix cap imputació.

La fiscalia va presentar fa menys d'un mes la querella contra cinc membres de l'equip financer de la fundació, entre els quals una dona i el seu president, Fèlix Millet. Per ara no s'han volgut facilitar els noms dels querellats perquè hi ha el secret de les actuacions.

Tanmateix, fonts judicials van precisar que són càrrecs equiparables als del director general, l'interventor i el tresorer. Inicialment, la fiscalia acusa els cinc directius de falsedat documental i d'apropiació indeguda, i si es confirma l'abast de la investigació no hi ha perill que prescriguin, tot i que suposadament s'haurien comès l'any 2003. Si es demostra que es tracta d'un delicte continuat i que els diners sostrets són molts –fet al qual es pot aplicar l'agreujant de notòria quantitat–, aquestes dues irregularitats comeses fa sis anys no prescriurien fins d'aquí a uns deu anys, sempre comptant la data de l'últim fet delictiu.

Justícia ja hi va detectar deficiències en dos exercicis
El Departament de Justícia, com a vetllador de les associacions i fundacions privades registrades a Catalunya, va sol·licitar l'any 2005 a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música un pla d'equilibri dels comptes dels exercicis 2002-2003 i del 2003-2004 perquè tenien un saldo negatiu, impossible en les fundacions, ja que no tenen finalitats lucratives. I és que no va ser fins al maig de l'any passat, amb l'aprovació del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, que Justícia –a través del protectorat– té la potestat d'inspeccionar la seu d'una fundació si té una gestió irregular. Tanmateix, el protectorat només pot sol·licitar un jutge que ordeni la intervenció d'una fundació.

Amb tot, sobta el fet que la direcció del Palau de la Música informa en els seus anuaris que sempre tanca els exercicis amb superàvit. Per exemple, en l'exercici 2003-04, la fundació diu que va tenir unes despeses d'uns vuit milions d'euros, amb un superàvit de 2.650; i l'Orfeó 606.769 euros de despeses i 28.769 de superàvit.

MAYTE Piulachs
El Punt