17/7/2009 |
La jove cantant és l’estrella d’aquesta edició de la prestigiosa cita.
Tot i que gairebé no actua al seu país, Núria Rial és una de les joves sopranos amb més projecció internacional. Ha firmat en exclusiva per a Sony/BMG i és l’estrella convidada del Festival de Torroella de Montgrí (Girona), que inaugura aquesta nit amb un programa de música sacra barrejada amb cants tradicionals de Còrsega i Itàlia. Hi interpretarà Viacrucis: representació de la Passió de Crist, juntament amb L’Arpeggiata, el grup cors Barbara Furtuna i la cantant Lucilla Galeazzi. Com a artista convidada oferirà dues actuacions més. El dia 6 d’agost cantarà en una gala de duos de Händel amb la contralt Marta Infante, i música de Telemann amb l’orquestra del festival, l’Acadèmia 1750, dirigida per Paul Goodwin, bon amic de Rial. En el tercer concert, dedicat al primer barroc, cantarà amb el contratenor Carlos Mena i el Ricercar Consort del violagambista Philippe Pierlot, amb qui Rial va gravar l’Stabat Mater, de Pergolesi.
«Estic molt contenta de tornar a Torroella. Tinc molt bons records de jornades anteriors i el fet de poder-hi fer tres concerts és tot un honor i un repte. Espero estar a l’altura», afirma la soprano, que resideix en un poblet alemany, a prop de Friburg i Basilea. «La vida allà és molt tranquil·la. Quan torno dels viatges m’encanta estar en contacte amb la naturalesa, cuidar el meu hort i estar amb el meu fillet, que és petit».
Considerada una especialista en música antiga, Rial vol explorar nous territoris i endinsar-se en el classicisme. Per ara descarta l’òpera escenificada. «Només la canto en concert. No vull absentar-me gaire temps de casa». Abans de venir a Torroella va cantar L’isola disdabitada, de Haydn, a Viena davant l’exigent públic vienès. Però sí que aprofita per gravar discos com els premiats Arie per un amante, dedicat a Haydn, i Teatro d’Amore, al costat de Philippe Jaroussky. El pròxim, a punt de sortir, inclourà les nou àries alemanyes de Händel.
ÀRIES D’AMOR/ Del disc Arie per un amante, se sent particularment satisfeta. Inclou les cançons que Haydn va dedicar a la seva amant, la cantant Luigia Polzelli, amb qui va mantenir una llarga història d’amor que, segons sembla, va durar més de tres dècades. «Aquestes peces no es caracteritzen per una gran dificultat tècnica, Haydn destaca més aviat el costat expressiu i fresc, a partir d’una tessitura no gaire extensa perquè és sabut que la Polzelli tenia un registre més reduït». En aquestes peces es nota que Haydn coneixia molt bé l’instrument vocal. «Ell va fer alguns intents musicals com a nen cantor i, a més d’haver-se guanyat la vida com a cantant abans d’arribar a ser reconegut com a compositor, va ser mestre de cant a la cort dels Esterházy i s’ocupava de la tècnica vocal dels seus cantants».
MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya