Cerca de notícies

Enquesta

Lluís Pasqual ret homenatge a la sarsuela i a la ràdio dels 50

11/7/2009 |

 

‘Château Margaux’ relata un concurs en un plató i ‘La viejecita’, una festa de palau.

Quan Lluís Pasqual anava amb el cotxe familiar des del seu Reus natal a Barcelona cantava la sarsuela La viejecita, la primera obra dramàtica que es va aprendre de memòria. En aquells temps, quan declinava la dècada dels 50, la seva mare entonava els diumenges al matí una altra peça de l’anomenat género chico, Châteaux Margaux. No li hauria d’estranyar a ningú, per tant, aquesta declaració del director escènic: «La sarsuela era la música de casa meva i l’educació musical de la meva infància».
Per això sorprèn que el polifacètic Pasqual no hagi debutat en el gènere fins ara. Ho fa amb La zarzuela del sábado, un programa doble amb La viejecita i Château Margaux, totes dues de Manuel Fernández Caballero. Arriba com un festiu homenatge a la sarsuela i a la ràdio de la dècada dels 50. Estarà al Teatre Lliure de diumenge a dimarts.

PASSAR L’ASPIRADORA / El debut no ha arribat per iniciativa pròpia, sinó davant un encàrrec del Teatre Arriaga de Bilbao en un projecte que també ha tingut la coproducció del Grec. Pasqual i el director musical, Miquel Ortega, es van moure en la mateixa sintonia, la de passar l’aspiradora a llibrets i partitures oxidats. I en el cas de Château Margaux fins i tot més. El llibret no s’ha conservat i Pasqual ha escrit un text sobre un concurs de ràdio dels 50 i 60, dels que presentaven Alberto Oliveras i Bobby Deglané i van servir de llançament a Marisol i Ana Belén, per exemple. La viejecita recull una festa de palau, situada en la guerra de la independència, amb un soldat de mal cap que es disfressa d’àvia per a una conquista.

Tant Pasqual com Ortega defensen la vigència i la qualitat del gènere. «El franquisme va fer de la sarsuela, el flamenc i els toros una marca nacional. Així la va omplir de pols i humitat», explica Pasqual. Ortega encara és més contundent. «La sarsuela mereix ser tractada com l’òpera. Les melodies de Fernández Caballero són com les de Johann Strauss. Si hagués nascut a Viena, la seva música es tocaria en el concert de Cap d’Any». Aquesta música és la que omplirà l’escenari del Lliure amb una orquestra de 45 músics, un cor de 23 components i un grup de «grans cantants que són molt bons actors», apunta Pasqual. I un d’ells, el baríton corunyès Borja Quiza, és a més campió d’esgrima.

JOSÉ CARLOS SORRIBES
El Periódico de Catalunya