Cerca de notícies

Enquesta

Pasqual s'endinsa per primera vegada en la direcció i dramatúrgia de sarsuela

11/7/2009 |

 

L'espectacle 'La sarsuela del dissabte' unirà en la programació del Grec dues composicions de Manuel Fernández Caballero

 

El director teatral Lluís Pasqual s'endinsa per primera vegada en la direcció escènica i dramatúrgia d'un espectacle de sarsuela amb La sarsuela del dissabte, un muntatge que unirà a la programació del Grec La velleta i Château Margaux, compostes per Manuel Fernández Caballero.

Pasqual rescata entre el 12 i el 14 de juliol a la programació del Grec "dues joies del gènere líric", en un espectacle amb direcció musical de Miquel Ortega, sis cantants i actors, una orquestra de quaranta-quatre músics i un cor de vint-i-tres cantants, ha explicat el director teatral.

Encàrrec de Victor Sagi i coproducció del Grec, al Teatre Arriaga de Bilbao i el Campoamor d'Oviedo, La sarsuela del dissabte es representarà a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

El director teatral rendeix amb aquest espectacle un homenatge a la sarsuela ia la ràdio ja que l'ha creat com una retransmissió de ràdio en un estudi amb públic, com les que es feien en les dècades de 1950 i 1960.

El programa doble de sarsuela del segle XIX arrenca amb Château Margaux, presentada en un estudi de ràdio en el qual es retransmet sarsuela en directe i amb un presentador, com els que s'estila fa mig segle, recreat per l'actor Jesús Castejón.

El presentador del programa La sarsuela del dissabte, després de la primera representació i en acabar l'espai radiofònic, dóna pas a la següent sarsuela, La velleta.

Pasqual, que ja ha dirigit òpera, "mira a la sarsuela, cara a cara, no des de dalt" i s'enfronta per primera vegada a la creació d'un espectacle sobre un gènere que no havia tocat fins ara i que aborda des de records de la seva infància, com molts de la seva generació, ha explicat.

El director homenatja la sarsuela i sobretot a la ràdio de fa mig segle, fugint de la caricatura, com a nexe d'unió de l'època quan no existia la televisió i la nostra educació musical provenia "de les ones.

Per a aquesta aventura té com còmplice a "elements de primera qualitat", ha dit, des dels cantants experimentats fins a la bilbao Orquestra Philarmonica, el Cor Rossini i el director i compositor Miguel Ortega, qui, que com Pasqual, també "mira cara a cara a la sarsuela, ni per damunt ni per sota ".

Lluís Pasqual ofereix un espectacle "tendre fet amb humor i amor que té com a característica el d'assistir a una festa", com l'actitud que tenen els espectadors que assisteixen a una sarsuela.

Amb escenografia de Pazo Azorín, vestuari d'Isidre Prunés i coreografia de Montse Colomé, el programa doble de sarsuela uneix dues peces "anomenades del gènere noi, no perquè siguin subgènere del gènere gran", sinó perquè són més curtes.

Miquel Ortega s'ha declarat també "defensor incondicional de la sarsuela" i d'aquest espectacle, que es va estar assajant al Teatre Arriaga de Bilbao durant un mes, on finalment es va representar al juny passat i que figurarà la primavera que ve a la cartellera del Campoamor d'Oviedo.

El músic ha comparat l'obra de Fernández Caballero "a les melodies de Strauss i si l'espanyol hagués nascut a Viena, a finals d'any bailaríamos la seva música", ha dit el compositor català que ja ha portat sarsuela a escenaris internacionals.

La velleta té un text més curt que Château Margaux i la seva posada en escena part d'un text existent que Pasqual se sap de memòria des de petit.

La Vanguardia