Cerca de notícies

Enquesta

Unitat de premis de conducta

28/6/2009 |

 

La temporada acaba i és moment, abans de començar el pelegrinatge pels festivals d'estiu, d'honorar, amb l'ajut de ments no gaire criminals, les vetllades que ens han deixat més empremta.

La setmana ha començat (i no diguem com ha acabat) en clau tràgica: han assassinat Warrick! CSI Las Vegas ja no serà el mateix. Per compensar la mala notícia, i atès que la temporada està llesta per a sentència, presentem un any més els personals premis del cronista al bo i millor del que ha vist, amb l'advocació d'una altra sèrie de lladres i serenos, Mentes criminales. Hi deu haver un rerefons patològic en la predilecció pels serials policíacs amb criminals com més retorçats millor? Seria un bon tema per als perspicaços agents de la unitat d'anàlisi de conducta de l'FBI, però avui no toca.

Premi Jason Gideon. De forma sorprenent, l'actor que encarnava el cap de la unitat, Mandy Patinkin (ben conegut per als amants del musical) va deixar la sèrie, mentre que Alfred Brendel ha deixat els escenaris. El gran pianista austríac plega perquè vol, ja que ni els dits ni, sobretot, l'intel·lecte evidencien la usura dels anys. Barcelona va ser, gràcies a Ibercàmera, una de les últimes parades del comiat d'un artista exemplar.

Premi David Rossi. Per substituir Patinkin, la sèrie va comptar amb un altre actor de prestigi, Joe Mantegna, el qual encarnava un agent perseguit pel record d'un cas irresolt vint anys enrere. La protagonista de l'actual Salome liceista també està perseguida pels fantasmes -incestuosos- del passat, i si bandegem la fallida posada en escena, ens queda la impressionant interpretació de Nina Stemme i la colorista direcció de Michael Boder, dos dels punts àlgids d'una temporada liceista que no sempre ha complert amb les expectatives.

Premi Descarrilat. Els capítols, com aquest, que transcorren en un tren segrestat segueixen unes pautes formals equiparables a les que regeixen contes i faules com Die schöne Magelone. Matthias Goerne i Jordi Dauder van aconseguir al Liceu renovar la nostra meravella per les aventures dels separats amants protagonistes del cicle brahmsià.

Premi Aaron Hotcher. Sempre fa cara de preocupat, gens estrany vistos els horrors a què s'enfronta, i el seu sentit de la responsabilitat a vegades el torna inflexible com un profeta de l'Antic Testament, encara que segur que no fa servir un carro de foc com a mitjà de transport. Elias ha estat un dels millors regals d'aquest any Mendelssohn, gràcies a Palau 100, Víctor Pablo Pérez, la Simfònica de Galícia, el Cor de Cambra del Palau de la Música i un bon equip de solistes. Ara bé, la fúria assassina del profeta també seria digna d'anàlisi.

Premi Secrets i Mentides. Un altre lloc comú de la ficció policíaca, el talp infiltrat en una agència, en aquest cas la CIA, que sacseja totes les estructures quan es descobreix la seva existència. Qui s'hauria imaginat que el futur de la música clàssica passava per Veneçuela gràcies a la tasca, desconeguda durant anys, del famós Sistema? Gustavo Dudamel i la immensa (per efectius i per energia comunicativa) Orquestra Simfònica de la Joventut Veneçolana Simón Bolívar són la seva punta de llança i han creat una onada de xoc d'efectes enlluernadors. El magnífic concert a L'Auditori no va ser cap mentida, sinó una veritat com un temple.

Premi Derek Morgan. L'actor que l'encarna, Shemar Moore, és habitual en les votacions dels personatges més sexis de la petita pantalla. No discutirem pas aquí les seves virtuts naturals, i tampoc repetirem les virtuts del programa naturalista que van presentar a Palau 100 Kent Nagano i l'Orquestra Simfònica de Mont-real. Amb Una simfonia alpina de Strauss la temporada va arribar a un dels seus cims.

Premi Spencer Reid. Si Morgan és el físic, Reid és l'intel·lecte, un jove prodigiós com Benjamin Alard, el clavecinista francès que va ser un dels referents d'un Festival de Música Antiga que, ai las, es descafeïna any rere any. Alard ens va regalar una Partita núm. 5 de Bach amb la desarmant simplicitat només a l'abast dels genis.

Premi Cendres i Pols. Zefiro es va curar en salut davant les restrictives normatives europees sobre foc per combinar, a Euroconcert, la vistosa Música per als reials focs artificials amb la no menys brillant Música aquàtica. Amb vigor piròman, el grup d'Alfredo Bernardini va aconseguir una de les més incendiàries aportacions a l'any Händel.

Premi Penelope Garcia. Navegar per desenes de pàgines webs, cercar en infinitud de bases de dades i penetrar en els sistemes més protegits només està a l'abast d'una virtuosa de la informàtica com Garcia. Solcar les profunditats dels Vingt regards sur l'enfant Jésus de Messiaen només està a l'abast d'intèrprets d'excepció com Bertrand Chamayou. Si Garcia actua des de la intimitat de la seva sala d'operacions, el pianista francès va actuar a L'Auditori davant uns happy few que van ser molt few i molt happy de ser-hi.

Premi Sexe, Naixement i Mort. O, el que és el mateix, un cicle vital que arriba a la seva fi com el del protagonista d'Il ritorno d'Ulisse (aquí, sense pàtria) de Monteverdi. L'excepcional muntatge de William Kentridge al Festival Temporada Alta ha estat l'experiència operística emocionalment més colpidora de la temporada.

Xavier Cester
Avui