Cerca de notícies

Enquesta

La «Salomé» de Guy Joosten fa emergir al Liceu una societat sense moral

16/6/2009 |

 

El nou muntatge de l'òpera de Strauss, una coproducció entre Barcelona i Brussel·les, s'estrena divendres.

Després de representar-hi Elektra la temporada passada, el director d'escena Guy Joosten torna al Gran Teatre del Liceu amb una altra òpera de Strauss: Salomé. L'obra, que ha estat coproduïda amb La Monnaie de Brussel·les i s'estrena de manera absoluta a Barcelona, fa emergir «una societat que viu sense cap mena de moral», la qual cosa permet a Joosten establir uns quants paral·lelismes amb el món actual. La sueca Nina Stemme debuta com a Salomé i Mark Delavan fa el paper de Jochanaan (Joan Baptista), que, amb «la funció de ser la veu de la consciència de la història –segons explica Joosten–, pren en aquesta posada en escena una importància que no se li atorga en altres produccions». Salomé s'estrena divendres i es podrà veure fins al 7 de juliol.

 

La imatge guanyadora del World Press Photo 2007 (cinc joves libanesos impregnant-se de glamour en un descapotable vermell, immunes al Beirut en ruïnes que els envolta) va servir la setmana passada a Joosten, en la presentació a la premsa de Salomé, per exemplificar quina mena de món volia fer brollar en la seva tercera incursió –després de La dona sense ombra i Elektra– en l'obra de Richard Strauss. «Salomé és una noia que viu en una família immersa en la violència i que no ha tingut cap història d'amor com a model, ja que l'amor sempre ha estat relacionat per a ella amb el poder i la possessió. És per això que, quan vol posseir alguna cosa, demana el cap d'aquest senyor tan ben plantat que tenim aquí», explicava Joosten tot referint-se al baríton nord-americà Mark Delavan, intèrpret d'un Joan Baptista que, en aquesta producció, pren una gran funció moralitzadora però a la vegada misteriosa. «El repte ha estat donar a Joan Baptista consistència humana», assegurava Delavan.

D'un sol acte i amb un llibret basat en l'obra d'Oscar Wilde, que va situar Salomé al centre del drama a la vegada que emfatitzava l'incest amb el seu padrastre, Joosten empra una frase del darrer monòleg de la protagonista («el secret de l'amor és més gran que el secret de la mort») per resumir la clau de la seva mirada a aquest mite bíblic. Salomé, de la qual Joosten no ha canviat «ni una sola nota ni una sola paraula» de les obres de Strauss i Wilde, s'estrena divendres al Liceu abans d'arribar a Bèlgica el 2013.

Una pel·lícula per mostrar un incest
La relació incestuosa entre Salomé i el seu padrastre, feta pública en el marc d'un dels balls –el dels set vels– més coneguts de l'òpera, es reflecteix, en la producció de Guy Joosten, amb la projecció d'una pel·lícula en 16 mm realitzada per Claudio Pazienza, que tot i la seva poca durada s'entreveu com una de les grans particularitats de la proposta. «La pel·lícula revela un secret, el de l'incest, que compromet Herodes. Quan, aquests dies, hem vist a la premsa la història d'aquest polític italià [la trobada de Silvio Berlusconi amb una jove model], ja ha quedat clar el poder que tenen les imatges per comprometre algú», ironitzava el director. En el film, que segons Joosten no priva els cantants de ser el centre d'atenció, el paper de la nena és interpretat per la filla en la vida real de la soprano Nina Stemme, de manera que les semblances no són fortuïtes. La relació de Salomé amb el cinema, però, no acaba aquí: el 7 de juliol, l'òpera es retransmetrà en directe via satèl·lit en diferents cinemes de l'Estat.

G. Vidal
El Punt