Cerca de notícies

Enquesta

Flotats: "Arribar al Liceu és com córrer en fórmula 1"

6/12/2003 |

 

L'actor i director debuta al coliseu líric amb 'Così fan tutte', de Mozart.

Josep Maria Flotats ha escollit una de les òperes més teatrals per entrar en el món de la lírica. Così fan tutte, amb música de Mozart i llibret de Da Ponte, li servirà per debutar dimarts al Liceu com a director escènic. "Quan era petit somiava competir amb un bòlid. Arribar al Liceu és com córrer en fórmula 1. El teatre, l'equip i les persones amb qui treballo són de primera. És un plaer i un regal pel seu rigor, qualitat i exigència", va dir ahir Flotats.
La producció, una col.laboració entre el Liceu i el Teatro Real, arriba a Barcelona amb bastants canvis respecte al muntatge estrenat a Madrid fa dos anys: Bertrand de Billy dirigirà la partitura en la versió completa (Josep Caballé-Domènech el substituirà en les funcions populars) i el repartiment és diferent. El formen les sopranos Ofelia Sala / Montserrat Martí (Despina), Angela Marambio (Fiordiligi); els baixos Carlos Chausson / David Menéndez (Don Alfonso); les mezzosopranos Heidi Brunner / Marisa Martins (Dorabella); els barítons Manuel Lanza / Àngel Òdena (Guglielmo), i el tenor Jeffrey Francis (Ferrando).
Flotats ha buscat un nou final en el primer acte, i n'ha retocat alguns detalls. "Vinc més tranquil al Liceu, sabent que puc treballar amb gent que, abans que res, s'ha d'expressar amb la música", va assenyalar el director. Un dels aspectes que més valora de l'òpera és poder compartir la responsabilitat amb el director que marca el tempo i el ritme de la música. "En el teatre clàssic mai he pogut consultar res amb l'autor, ja sigui Corneille, Racine o Marivaux. Però en òpera hi ha el director musical, que és com el marmessor directe de Mozart".
Flotats trasllada l'acció del Nàpols del XVIII a una colònia tèxtil catalana de principis de segle XX, amb escenografia de Zacha Beliaev i vestuari de Lena Rivkina.

COM UN SOMNI
El muntatge està concebut des del punt de vista de la criada, Despina, "l'única persona que treballa en aquesta comèdia brillant i elegant".
Convertida en treballadora de fàbrica, Despina s'adorm davant la màquina Singer i el seu somni correspon a la representació.
El seu cap en la ficció és Don Alfonso, desposseït de qualsevol tret filosòfic i transformat en representant de la burgesia industrial. "És un petit Faust que juga amb les ànimes de les persones per demostrar la debilitat dels seus sentiments", afirma Chausson. Ell ha interpretat el paper en diverses produccions. "Les diferents lectures són vàlides sempre que es respecti l'obra". Una cosa que Flotats aconsegueix: "He treballat amb molts directors d'escena que vénen d'altres mons i pretenen ensenyar als cantants com es fa l'òpera. Ell, en canvi, té la humilitat suficient per respectar el text, la música i la nostra interpretació".
El director aprofita un silenci perquè soni la Internacional i utilitza una pancarta amb el lema Così fan tutti (Tots fan el mateix), en clara rèplica del Così fan tutte (Totes fan el mateix) del títol que fa referència a la infidelitat femenina. Amb l'himne comunista, Flotats pretén contextualitzar l'obra històricament: "És un homenatge a Catalunya, a la societat que va pagar i va suar el Liceu. Això no implica trair Mozart".

TRAGÈDIA I COMÈDIA
Flotats es confessa un apassionat d'aquesta obra, que defineix com "un joc exquisit però dolorós", en què cultura i estil conviuen amb una total perversió moral. "Encara que està escrita com una comèdia buffa, la música en realitat és tràgica. Mozart la va escriure un any abans de morir en condicions terribles", explica el director, a qui sempre ha commogut aquesta obra, que la seva mare li cantava quan era petit. "La meva primera classe de solfeig me la va donar ella amb tota Un'aura amorosa", va recordar.
Flotats debutarà dimarts que ve amb una òpera al Liceu, però ja coneix la casa. Fa 49 anys va interpretar un paper petit a Jeanne d'Arc au b–cher, d'Arthur Honegger, amb Ingrid Bergman i direcció de Roberto Rossellini. Només hi deia una frase que ahir va tornar a recitar. Després, ja com a professional, hi va tornar el 1983 com a protagonista de Dom Juan, de Molière, amb La Comédie Française.

Marta Cervera
El Periódico