Cerca de notícies

Enquesta

Festa amb sabor vienès al Liceu

27/5/2009 |

 

Leopold Hager, al capdavant de la Volksoper, tanca la temporada d’Ibercamera a ritme de vals.

 

Festa vienesa al Liceu. Obertures i temes d’opereta, valsos, polques i cèlebres marxes d’aquest repertori popular van deixar el públic amb un somriure als llavis i amb ganes de tornar a sentir aquest programa quan arribi el Cap d’Any. Ambient de celebració per tancar la 25a temporada d’Ibercamera amb una formació, l’Orquestra Simfònica de la Volksoper de Viena, experta en el desenvolupament d’aquest tipus de programes, i un director, Leopold Hager, habituat a portar-los a bon port.

Aquest era un programa poc habitual en aquest cicle, que està centrat bàsicament en la interpretació de les peces més reconegudes de la clàssica a càrrec de solistes i orquestres de prestigi, però no per això va ser menys legítim. La música de Joseph i, sobretot, la de Johann Strauss ocupen un lloc destacat en la programació de les temporades de concerts, encara que habitualment s’ubiquin en el marc de les festes de Nadal. L’alegre factura de les seves melodies i l’encant que desprenen enganxa ràpidament l’auditori.
I això és el que va passar, des del primer moment, al Liceu. L’obertura de la popular opereta Der zigeunerbaran (El baró zíngar) va obrir el foc. Música romàntica, un popurri introductori, amb el vals intercalat, perfecte, igual que ho va ser Die fledermaus a l’inici de la segona part. Tots dos van ser rematats amb finals plens de potència i color, com correspon al gènere.

La participació de les dues veus va entrar ràpidament en joc. El sòlid tenor Herbert Lippert va interpretar amb seguretat i domini l’ària Als flotter Geist de l’opereta zíngara, i la soprano Ildikó Raimondi va cantar amb sensibilitat un altre fragment de la mateixa peça. Un duo entre tots dos va coronar la seva primera sèrie d’interpretacions, rematada en la continuació amb dues àries més i un pícar i divertit duet de Wiener blut.

No van faltar tampoc a la cita la Marxa egípcia, algunes alegres polques –especialment la ben interpretada Pizzicato-polca–, la melancolia del Dynamiden vals i l’infal·lible Vals de l’emperador. En els bisos, més vals i la inevitable Marxa Radetzky, amb les entusiastes palmes dels espectadors dirigides per un sempre extravertit Hager.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya