18/5/2009 |
La soprano debuta en un muntatge al Gran Teatre amb el seu rol més aclamat.
L’única òpera que Ludwig van Beethoven va compondre, Fidelio, torna avui (20.00 hores) al Liceu 25 anys després de la seva última representació al coliseu. Ho fa amb una premiada producció del Metropolitan de Nova York que compta amb Karita Mattila, considerada la millor cantant de l’actualitat per al rol principal de Leonore, l’heroïna que, disfressada d’home, Fidelio, traspassa els murs de la presó i es juga la vida per salvar el seu marit Florestan, empresonat injustament. La soprano finlandesa, que va estrenar aquesta producció a Nova York fa nou anys, és la primera vegada que participa en una òpera al Liceu, on només havia ofert recitals. Amb ella debutaran impressionants veus en els dos repartiments que defensaran les nou funcions previstes fins al 2 de juny: Clifton Forbis, Terje Stensvold, Stephen Miling, en el primer elenc; i Gabriele Fontana, Ian Storey, Lucio Gallo i Friedemann Röhling, en el segon.
RETRAT ACTUAL / Jürgen Flimm, veterà director d’escena alemany, també debuta al Liceu. La seva aposta trasllada l’acció del segle XIX als nostres dies amb una mirada realista per ressaltar la vigència de Fidelio, un cant a la llibertat i a l’amor. «Vull despertar la por i la compassió de l’espectador, implicar-lo en el terrorífic destí de Florestan», diu Flimm, que s’ha inspirat en el cine de Costa Gavras. «I pensar que quan la vaig estrenar a Nova York no existien ni Guantánamo ni Abu Graib», recorda. Flimm ha introduït molts canvis en els personatges. Per exemple, ha augmentat el voltatge en l’enfrontament final entre Leonore i Pizzarro. «La bogeria que es desferma en aquesta escena em recorda la d’altres dictadors que coneixem, com Hitler, famosos pels seus canviants estats d’ànim i el seu histrionisme».
Sebastian Weigle dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu després del seu recent èxit amb Els mestres cantaires de Nuremberg. En aquesta ocasió el Cor del Gran Teatre s’ha reforçat amb les veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
El mestre ressaltarà els aspectes cambrístics de l’obra, cosa que ja va fer amb Wagner, contenint l’orquestra. «Si toques de forma més lleugera i mantens la mateixa dinàmica, extreus més matisos i disposes d’un camp d’acció més gran, tant tonal com tímbric», explica.
Beethoven va treballar 12 anys en Fidelio, òpera en dos actes basada en Léonor ou l’amour conjugal, de Jean Nicolas Bouilly. En va fer tres versions, quatre obertures i milers d’esbossos. La primera es va estrenar el 1805 i l’última i definitiva, el 1814.
Com la seva Novena Simfonia, Fidelio no és una obra convencional. L’expressió musical no és fidel a unes regles, sinó a una idea. Als països llatins van trigar més a reconèixer plenament els seus mèrits. Va trigar 106 anys a estrenar-se al Gran Teatre del Liceu i fins ara no s’havien fet mai nou funcions.
MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya