Cerca de notícies

Enquesta

"Visca les dones!"

16/5/2009 |

 

El director d'escena Jürgen Flimm debuta al Gran Teatre del Liceu amb un muntatge contemporani de 'Fidelio', de Beethoven, amb Sebastian Weigle a la batuta.

El director d'escena alemany Jürgen Flimm té clar que l'argument de Fidelio, l'òpera de Beethoven que tornarà dilluns al Liceu després de 25 anys d'absència, és "com una pel·lícula de Costa-Gavras, molt proper a les persones, que pretén despertar la por i la compassió de l'espectador". La singladura del pres Florestan i de la seva amant, Leonore, que es disfressarà d'home per entrar a la presó i mirar de rescatar-lo, és un dels grans temes de la història de l'art, però no tan sols imaginable damunt d'un escenari, o en un film, sinó, segons Flimm, ben possible en la vida real. Per això aquest gran home de l'òpera germànica, director artístic actual del Festival de Salzburg, no va estalviar anècdotes sobre la qüestió. La més destacable, la d'una dona que, en acabar un altre muntatge de Fidelio a Zuric, se li va acostar i li va dir que ella havia fet de Leonore el 1956, just després de l'esclafament de la revolta hongaresa pels tancs soviètics.

"Això ens hauria de donar coratge per actuar de la mateixa manera. Visca les dones!", va etzibar Flimm. I és que Leonore és parenta directa d'Ofèlia, Lisístrata, Brunilda, les dones coratjoses de Txékhov o Emma Bovary. Grans dones els actes de les quals semblen avui dia "inconcebibles", però realment ben possibles i fins i tot quotidians.

El muntatge que es podrà veure al Liceu és el mateix que es va estrenar al Metropolitan Opera House de Nova York fa nou anys, amb Flimm com a director d'escena i el codirector musical del Liceu, Sebastian Weigle, a la batuta. Tants anys, tanmateix, no han passat debades. I el que aleshores semblava una òpera desconnectada del món real, avui se'ns apareix com a ben contemporània, d'una "actualitat i vigència aclaparadores", amb la presó de Guantánamo "i tots els règims horribles" que hi ha arreu. Flimm assegura que parla de la passió -"L'amor veritable no té por", es podrà llegir al teló- i del "gran tema de l'opressió".

A nivell musical, Weigle destaca la progressió de l'òpera de Beethoven, des de la música de cambra inicial a la profunditat final, amb el cor i els cantants a ple nivell. Ell, que passa en poques setmanes de dirigir l'Orquestra del Liceu amb Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner, a Fidelio, incideix en el caràcter cambrístic d'aquesta peça. Si aleshores era volgut, ara també. És una qüestió filosòfica, gairebé: "Si cantes i toques amb més lleugeresa, menys pressió, pots aconseguir altres coses", va indicar Weigle, que prefereix no tensar la corda i que els cantants tinguin una llarga vida professional.

De totes maneres, cal assenyalar que l'obertura "fascinant" de Fidelio és ben bé de cambra, i el director encara ha tret violins i ha obligat la secció de vents a tocar més fluixet. "Tens més matisos, més camp d'acció", va afegir. "O Beethoven no es va esforçar gaire o no sabia com adaptar el text a aquesta música grandiosa", apunta fent referència a l'inici de la peça.

Set debuts més

A banda de l'estrena de Flimm al Liceu, aquest Fidelio comptarà amb set debuts més. Tots són cantants i cal destacar-ne els de Terje Stensvold (Don Pizarro, el carceller), Clifton Forbis (Florestan) i Karita Mattila (Leonore). Weigle destaca que l'òpera del mestre del Romanticisme alemany posa els cantants en situacions molt difícils amb passatges molt llargs. I que tots superen molt bé la prova.

Andreu Gomila
Avui