Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu proposa un «Fidelio» actual i reivindicatiu

16/5/2009 |

 

El dramaturg Jürgen Flimm, que hi debuta, presenta un muntatge realista i net.

Fidelio, de Beethoven, torna al Gran Teatre del Liceu a partir de dilluns amb un muntatge del dramaturg alemany Jürgen Flimm, que debuta a Barcelona. Dirigida per Sebastian Weigle, la producció del Metropolitan Opera House, on es va estrenar fa 9 anys, destaca pel fet que actualitza la trama per fer-la propera als nostres dies. «Després de nou anys el muntatge no ha perdut vigència, perquè encara estem parlant de Guantánamo, l'Iraq i altres guerres al món», afirmava ahir el dramaturg.

 

El tema de la lluita contra l'opressió que tracta Fidelio, sembla que no passa de moda. Quan Flimm va idear aquest muntatge per Nova York, tenia en ment «situacions terribles» com Guantánamo i la guerra a l'Iraq. «Aleshores no sabia que molts anys després les coses no haurien canviat, per això el muntatge molt realista i propera a la vida manté tota la seva actualitat i vigència», argumentava el dramaturg.

Flimm està fascinant per la figura de Leonora, que «balla tota l'estona al fil de la navalla i en qualsevol moment pot saltar». La defineix com una dona «coratjosa», una «gran figura» a l'altura de Brunilde o Ofèlia, capaç de disfressar-se d'home (Fidelio) per mirar d'alliberar el seu marit, injustament empresonat. «És un exemple i tot que avui dia la seva acció seria inconcebible, potser ens hauria de donar coratge per comportar-nos de manera semblant en situacions similars.»

L'acció de l'òpera, amb un llibret de Joseph von Soonleithner basat en l'obra Leonore ou l'amour conjugal, de Jean Nicolas Bouilly, transcorre a Sevilla el segle XVII, on el cruel governador Don Pizarro manté secretament presoner el seu pitjor enemic, Florestan, que ha denunciat la seva tirania. El dramaturg alemany, que debuta al Liceu, diu que ha canviat aspectes de la posada en escena per posar en relleu les «complexes» les relacions entre els personatges. És el cas de Don Pizarro, que adopta els gestos histriònics i eufòrics d'un dictador com Hitler, quan creu que Florestan és mort. «Això mai s'havia mostrat d'una manera tan palesa», explica Flimm

Sebastian Weigle, que dirigeix aquesta òpera per cinquena vegada (Flimm, per segona), ha optat per la darrera versió de l'obertura de Fidelio que troba «fascinant». «És una melodia molt popular, gairebé sembla de quartet de cambra. L'àrea de Leonora i Florestan suposa un punt d'inflexió que trenca aquesta línia musical, i després, quan entra el cor, arriba un moment molt potent. Sembla que Beethoven no coneixia prou les veus líriques i no sabia com adaptar el text a aquesta música grandiosa.»

Tal com va fer recentment a Els mestres cantaires de Nuremberg, Weigle opta per reduir l'orquestra en els moments musicals lleugers. «Avui dia molts directors només es miren el melic i forcen l'orquestra sense pensar en la veu dels cantants. Jo, en canvi, vull que puguin tenir una llarga vida i per això prefereixo tocar més fluix perquè se sentin millor», va explicar Weigle, que veu en aquest gest un «retorn als orígens».

Weigle va destacar, a més, la unió que s'estableix entre els setze números musicals a través d'una mena de «diàleg» i va recordar que Fidelio és una òpera inacabada de Beethoven. «Era molt gran i no la va poder enllestir, hi va treballar i retreballar introduint-hi molts canvis, i sempre hi volia fer modificacions, però amb la sordesa i la vellesa la va haver de deixar així», explica Flimm.

Un altre dels ganxos d'aquesta producció, que s'estrena dilluns i que es podrà veure fins al 2 de juny en nou representacions, és que significa el debut en òpera al Liceu de diversos cantants de renom internacional com ara Karita Mattila, Gabriele Fontana, Mathias Klink, Lucio Gallo i Stephen Milling.

Valèria Gaillard
El Punt