Cerca de notícies

Enquesta

Esther Martells, directora de la Cora Aubada: «La música sempre serà una maria»

1/4/2009 |

 

Aquesta badalonina ha dedicat tota la seva vida al món de la música i les arts escèniques. Professora de música, pianista, directora de coral i actriu amateur, ahir els Amics del Teatre Zorrilla la van reconèixer amb la Guineueta honorífica per tota la seva trajectòria.

 

Què li sembla rebre aquest reconeixement per la seva trajectòria?

–«No m'ho esperava però després de reflexionar-hi estic molt contenta. És tot un honor.»

–Ha estat tota una vida de dedicació a la música i al teatre. Com va començar tot?

–«Als nou anys vaig començar amb la música i a fer teatre a l'Orfeó Badaloní i una cosa va portar a una altra. Als 17 anys vaig acabar els primers estudis de música i aviat vaig veure que amb la titulació de solfeig i piano no en tindria prou. Vaig trobar feina de pianista de ballet en un estudi i vaig anar ampliant estudis. Al cap d'un temps, els pares Maristes em van venir a buscar perquè volien fer un cor de nens. Quan ja tenia quaranta anys vaig començar a fer d'oient al Conservatori de Barcelona i vaig estudiar direcció coral. Al cap d'un temps vaig passar de professora de coral a mestra de música.»

–S'ha dedicat molts anys a l'ensenyament de la música

–«Sí, va ser perquè vaig veure que fent de músic era difícil tenir una feina fixa, i no m'acabava de convèncer la idea de treballar de manera intermitent. Em vaig treure la titulació per poder fer classes a l'escola i allà em vaig quedar durant 30 anys.»

–I en l'àmbit del teatre, què ha fet?

–«Molt de teatre d'aficionats. Vaig començar als onze anys amb un drama però després vaig passar a fer comèdia vinculada sempre a l'Orfeó Badaloní.»

–De què guarda més bons records del que ha fet en la música?

–«Dels festivals del Liceu i també de quan vaig treballar a l'Institut del Teatre. He fet moltes coses en el món de la música i he tingut molta sort que el meu marit i la meva família sempre m'han ajudat molt.»

–És una feina moguda.

–«De jove vaig fer un trio amb dues companyes més. Jo tocava el piano. Fèiem un programa de ràdio un cop per setmana i arran d'això ens va sortir la possibilitat de fer bolos però no ens vam arriscar a deixar les nostres feines fixes. La vida de l'artista fa por.»

–De tota manera vostè s'ha pogut dedicar a la música tota la vida?

–«Sí, amb les classes ho vaig poder fer fins que em vaig jubilar.»

–S'ensenya prou bé la música a les escoles?

–«La música sempre serà una maria. Els mestres han de fer miracles amb només una hora a la setmana però val més això que res.»

–Els infants estan prou motivats per aprendre música?

–«Ara més que abans. N'hi ha amb més possibilitats que d'altres però no cal que siguin tots músics, només que la coneguin. És part d'una formació integral.»

–Ara a què es dedica?

–«Tot i que estic jubilada dirigeixo la coral Aubada. Som una quinzena de persones que cantem per plaer i fem concerts quan ens ho demanen.»

–Així no s'ha desvinculat del tot del món de la música?

–«No podria perquè ho trobaria a faltar.»

–Tinc entès que el seu fill ha seguit els seus passos.

–«Sí, és músic. Toca a la cobla Marinada i a més és compositor.»

–Què li sembla que hagi triat aquesta professió?

–«Va fer el que ell va voler. Em preocupava la inseguretat de la feina. Estic satisfeta perquè és un bon músic tot i que en aquest món això no es reconeix. Per això estic tan contenta amb aquest premi que m'han donat.»

–Com ho pensa celebrar?

–«Tota la meva família i molts amics m'han vingut a veure i potser més endavant farem un dinar.»

MARTA MEMBRIVES
El Punt