Cerca de notícies

Enquesta

Uns «Mestres cantaires» íntims i crítics tornen al Liceu

17/3/2009 |

 

Barcelona Fa vint anys que Els mestres cantaires de Nuremberg, de Richard Wagner, no es programava al Liceu. Avui s'estrena una producció polèmica de la Sächsische Staatsoper (Dresden) sota la batuta del cotitular Sebastian Weigle, que li ha donat una textura de música de cambra, fugint de la grandesa d'aquesta òpera, que disposa de 17 solistes i dos cors. «L'orquestra ha de tocar molt suau i fluït per mantenir la tensió relaxada durant les sis hores que dura», comentava ahir el director. Un altre dels ganxos d'aquesta producció és la posada en escena de Claus Guth que s'estrena al Liceu amb una proposta que juga amb les proporcions per marcar la rigidesa d'una societat burgesa i tancada, i introdueix seqüències oníriques: «La qüestió és saber si fem òpera per complaure el públic o per ensenyar alguna cosa nova i això és el que fa Guth. Tenint en compte que l'òpera va justament d'això, de què és l'art, la seva proposta és molt pertinent, després al públic li agradarà o no», va argumentar el baríton Bo Skovhus, Sixtus Beckmesser sobre l'escenari. Joan Matabosch, director artístic del Liceu, també va sortir en defensa de la proposta escènica afirmant que es tracta d'una «dramatúrgia sociològica» en el sentit que considera l'obra com un símptoma de la societat que la va crear: «Parla de la integració cultural d'un país que ja sabem com va evolucionar històricament i per això té molt sentit a l'hora de posar-la en escena.»

Entre el repartiment es troba la soprano especialista en el barroc Véronique Gens, que en el paper d'Eva s'estrena en el repertori wagnerià. «Segurament és l'únic paper de Wagner que cantaré en la meva vida i ho faig perquè es treballa l'orquestra com si fos de cambra, de manera més lleugera.» De la seva banda, el baríton Albert Dohmen –Hans Sachs–, considera que no hi ha diferència entre estils, el tema és «cantar amb tot el cos» sense cridar: «Si oblides cantar estàs perdut.»

El tenor Robert Dean Smith, en el paper de Walther von Stolzing, va posar sobre la taula el tema d'Els mestres..., és a dir, la qüestió de l'art. «De vegades amb tenir talent no n'hi ha prou, cal saber com desenvolupar-lo i això és el que passa al meu personatge, que està enamorat d'Eva i descobreix que és artista.»

Estrenada a Munic el 1868, Els mestres... s'ambienta a mitjan del XIV a Nuremberg, on se celebra un concurs de composició. Considerada l'obra amb més humor de Wagner, planteja el debat entre l'art antic i nou amb una aposta clara per la visió romàntica que reivindica la llibertat de l'artista per sobre de les normes i la tradició.

v. gaillard
El Punt