Cerca de notícies

Enquesta

Columna Música edita el disc «Corpus Christi», de Jaume Casellas, compositor vallenc del barroc

6/3/2009 |

 

L'àlbum també serà distribuït als Estats Units i a l'Amèrica Llatina.

El compositor Jaume Casellas (Valls, 1690-Toledo, 1764) cada cop és més a prop de ser reconegut internacionalment. El segell Columna Música acaba d'editar Corpus Christi en Toldeo, 1751, un pas decisiu en la difusió de l'obra musical del que va ser mestre de capella de la catedral de Toledo i que anteriorment, entre el 1714 i el 1733, ho havia estat de l'església de Santa Maria del Mar. Diverdi, la distribuïdora de Columna Música, exportarà el nou àlbum als Estats Units i a l'Amèrica Llatina.

 

Darrere d'aquest àlbum discogràfic hi ha la mà experta del musicòleg Carlos Martínez Gil, que, a més de dirigir l'enregistrament que va tenir lloc a la catedral de Toledo entre el 23 i el 27 de maig del 2008, també ha treballat incansablement en la recopilació del corpus musical de l'autor vallenc.

«Fa quinze anys que convisc espiritualment amb Jaume Casellas. Aquest és el període que fa que vaig començar a investigar sobre el músic», explica el musicòleg Carlos Martínez Gil, que reconeix en Jaume Casellas els atributs d'una música «fresca, encantadora, directa i popular, com a fets més singulars d'aquest autor vallenc de l'època barroca. Casellas, que avui encara és un gran desconegut per al públic de la ciutat on va néixer, va utilitzar tot sovint un estil «directament comercial», que s'aprecia especialment en temes com ara la nadala ¡Alarma, alarma, sentidos!, i és que en aquell període «les obres de temàtica religiosa tenien un sentit purament comercial», afirma el musicòleg.

El disc Corpus Christi en Toldeo, 1751 està interpretat per les formacions Sphera Antiqua i Memoria de los Sentidos i en la producció hi han col·laborat la Fundació Ciutat de Valls i l'Institut d'Estudis Vallencs, entre d'altres. La gravació conté la Missa pange lingua / Sacris solemniis, de Jaume Casellas, que ell mateix va fer sonar el 29 de maig del 1751, festivitat del Corpus Christi, a la catedral de Toledo. La partitura es va entreteixir amb l'himne Pange lingua, en la seva versió més espanyola, i que podria ser comparada a la base rítmica que utilitzen altres gèneres musicals.

Carlos Martínez, l'única persona que coneix tot el que conserven els arxius de la catedral de Toledo, va trobar aquestes i moltes altres obres –fins a unes dues-centes– de Jaume Caselles. «Sabia que els arxius de la catedral guardaven una part important de l'obra musical que estava inèdita. Vaig trobar tota la documentació plena de pols i en racó de l'arxiu», recorda Carlos Martínez Gil, que lamenta el poc interès dels responsables institucionals del seu territori per aquest patrimoni documental. «És una llàstima que un arxiu tan ric estigui encara sense catalogar», diu el musicòleg, que cita el cas d'Andalusia com a pol oposat: «La junta d'Andalusia va crear el Centre de Documentació Musical, amb seu a Granada, i tot està catalogat, i a Catalunya alguna cosa es comença a moure amb la creació del Centre de Documentació Robert Gerhard», apunta Carlos Martínez Gil. El director de l'enregistrament alerta de la importància de preservar l'obra original de Jaume Casellas que es conserva a Toledo perquè «lamentablement de la seva etapa a l'església de Santa Maria del Mar, de Barcelona, no en queda res, perquè tot va ser cremat durant la Guerra Civil», assegura Carlos Martínez, que valora especialment l'etapa catalana de Jaume Casellas. «És la de la seva joventut, en què assumia més riscos. A Toledo la seva obra va ser més espectacular, però ell estava més sota control. En canvi, a Catalunya crec que es podia permetre més llicències», sentencia el musicòleg.

La distribució de Corpus Christi més enllà de l'Estat espanyol «servirà per moure l'engranatge en la difusió de Casellas», segons apunta Carlos Martínez que l'any 2005 ja va participar a iniciativa privada en una gira musical per l'Amèrica del Nord, i un cicle de conferències que van promocionar amb gran èxit la música de Jaume Casellas.

Anna Estallo
El Punt