Cerca de notícies

Enquesta

Dos millor que un

22/2/2009 |

 

 

Amb crisi o sense, una bona oferta sempre és interessant; per això cal saludar els segells que ofereixen dos al preu d'un, com Columna Música, que edita en un mateix pack el CD i el DVD del concert que Bobby McFerrin (a la foto superior) va celebrar dins dels actes del centenari del Palau de la Música. El títol inclou el símbol copulatiu & per unir els noms del cantant i de l'Orfeó Català, quan seria més propi emprar la preposició amb, ja que el cor juga més aviat un rol subsidiari davant l'impressionant desplegament vocal de McFerrin.

Sigui com sigui, aquesta va ser una de les fites del centenari, com el nou disc d'Anne-Sophie Mutter pot ser-ho del bicentenari de Mendelssohn. Deutsche Grammophon aposta també pel format CD-DVD, amb el bellíssim Concert per a violí op. 64, el Trio núm. 1 i la Sonata en fa major. Per al concert Mutter va anar a Leipzig i la seva Gewandhaus, ciutat i orquestra mendelssohnianes per excel·lència, on, sota la mirada sapient de Kurt Masur, signa una versió abassegadora (la càmera fa bé de fixar-se en una impressionant mà esquerra), mentre que les peces de cambra van ser filmades a Viena, amb el seu ex, i no menys sapient, André Previn al piano.

Mutter també és el centre d'un documental ofert com a propina que explica més coses que el llibret. I és que, mal signe dels temps, Deutsche Grammophon es limita sovint a oferir textos ditiràmbics sobre els artistes, oblidant que molts melòmans han après molt de les anàlisis serioses que acompanyaven els discos en èpoques passades (i, en això, millors). El nou recital d'Elina Garanca, Bel canto, no és una excepció. Per sort, la mezzo ho compensa amb una nova demostració de talent, amb aquesta veu rica i homogènia que l'ha convertida en una de les figures més sol·licitades de l'òpera actual. Els passatges més elegíacs, com Adelson e Salvini, de Bellini són especialment recomanables.

Per a comentaris peculiars, tanmateix, els que signa Joan Pere Gil a El cant de Déu de Josep Soler, a Columna Música. A més d'afirmar que gairebé ningú escoltarà el disc, el jove director pràcticament s'acomiada de la professió. Un amant de la ironia fàcil diria que Gil s'ha encomanat del caràcter pessimista del compositor, cosa que, de retruc, el converteix en òptim defensor d'unes peces fidels a la poètica inconfusible de Soler. I com que dos són millor que un, el disc recull dues versions de Das Marien-Leben.

Saltem a dues de les veus més atractives -i coetànies- de la música actual, l'austríaca Olga Neuwirth i l'espanyol José María Sánchez Verdú, protagonistes de sengles llançaments de Kairos. Del segon podem gaudir d'una selecció d'obres orquestrals, com l'esplèndida Paisajes del placer y de la culpa, presidides per un llenguatge sensual i místic apreciat ja en l'òpera El viaje de Simorgh. El món de Neuwirth és més fosc, tot i que no exempt d'humor, com es veu en el doble DVD Music for films. Ja sigui en una història de Ray Bradbury (The long rain), en curts animats, en la mirada al procés creatiu de Miramondo multiplo o en la recreació del Paris qui dort de René Clair a Disenchanted time, Neuwirth inquieta i fascina a parts iguals.

Xavier Cester
Avui