Cerca de notícies

Enquesta

L'estrena es farà esperar

18/2/2009 |

 

Rendine i Villaró han invertit mig any a enllestir 'El somni de Carlemany'.  El director artístic de l'ONCA, Gerard Claret, no la veu als escenaris fins al 2010, com a mínim.

 

Una òpera en quatre actes, amb una vintena de personatges en escena, cor i gran orquestra, i una durada total que superarà llargament les dues hores, que el compositor italià Sergio Rendine (Nàpols, 1954) i el novel.lista i ara llibretista Albert Villaró (la Seu, 1964) han enllestit en poc més de set mesos. Aquestes són les xifres fredes que envolten El somni de Carlemany, que els autors van entregar oficialment dilluns complint així l'encàrrec de la Fundació ONCA de tornar a posar el nom d'Andorra al mapa líric, quasi un segle i mig després de l'estrena de La vallée d'Andorre. La paradoxa és que comença ara la part més difícil d'aquesta ambiciosa iniciativa: pujar El somni de Carlemany als escenaris. El director artístic de l'ONCA, Gerard Claret, feia ahir una professió pública de paciència en advertir que l'estrena haurà d'esperar al 2010: "Tenim a les mans una òpera de gran envergadura, enorme. Hem de tenir en compte les circumstàncies polítiques, amb les eleccions generals a la vista, i la conjuntura econòmica. Hem començat a treballar amb uns primers pressupostos, i ara es tracta de buscar partenaires, teatres que s'involucrin en la producció perquè sols no ho podrem assumir. En fi, és un trencaclosques que haurem d'anar resolent, però sense presses, i la decisió final serà del patronat. En qualsevol cas, ja estem parlant de la temporada que ve, com a mínim".

La feina és ara dels gestors de la Fundació ONCA, que hauran de mobilitzar els contactes i les complicitats teixides al llarg de tres lustres de singladura musical. En canvi, per a Villaró s'ha acabat oficialment el que ahir qualificava com un dels reptes "més emocionants" de la seva carrera literària: "No t'encarreguen cada dia el llibret d'una òpera, i menys encara en català". La gestació d'El somni de Carlemany s'ha allargat durant més de mig any, a partir d'una primera proposta d'argument que li va passar a Rendine: es tracta bàsicament d'una història d'amor impossible entre Carlemany i la Dama Blanca, que comença i acaba a Aquisgrà --la seu de la cort imperial, on transcorre el pròleg i l'epíleg-- però que se centra en la peripècia an-
dorrana de l'emperador i del seu exèrcit. La trama arrenca amb l'arribada de Carlemany i continua amb la recepció a la delegació del país que li ofereix la seva ajuda, la trobada amb la Dama Blanca --"La veu de la consciència pàtria, la protectora d'Andorra"-- i la batalla final contra els musulmans a la part alta del Querol, més enllà de la portella Blanca. "Una batalla més intuïda que expressa: que ningú s'esperi una cinquantena de cavalls i de camells en escena, de l'estil d'Aïda". Es tracta, en fi, de la plasmació lírica de la llegenda de Carlemany a partir del relat que en fa el Manual Digest. Una tradició sense base històrica, però que, resumeix Villaró, "encarna la voluntat de ser d'un país".

A. L.
El Periòdic d'Andorra