Cerca de notícies

Enquesta

Ute Lemper: "Mai m'ha interessat sonar nostàlgica"

28/11/2003 |

 

La intèrpret ofereix a partir d'avui tres recitals amb l'OBC a l'Auditori.

Ute Lemper ofereix avui, a les 21.00 hores, el primer de tres recitals a l'Auditori en què se cita, per primera vegada, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la batuta de Lawrence Foster. La intèrpret alemanya brindarà un repertori de cançons clàssiques europees, de Kurt Weill a Édith Piaff, compositors amb qui se sent còmoda, tot i que en els últims anys hagi expandit el seu camp d'acció recorrent a autors contemporanis i estrenant-se com a compositora.
"Segueixo interpretant aquests autors, però ho faig de forma contemporània. Els arranjaments poden ser tradicionals, però la meva actitud vocal és sempre actual. No m'ha interessat mai sonar nostàlgica", explica aquesta temperamental intèrpret nascuda a Münster (Alemanya) fa 40 anys que ahir va assajar amb l'OBC a l'Auditori.
Es va mostrar una mica contrariada per no interpretar a Barcelona Els set pecats capitals, de Kurt Weill i Bertolt Brecht. "¡És el que vull fer aquí! I aparentment figurava en el contracte. Però els de l'OBC em van dir que volien fer una col.lecció de cançons", explica Lemper, que actua per tercera vegada a Barcelona des de començament d'any.
En la seva última visita, al Teatre Grec, es va acompanyar del seu grup elèctric, amb el qual va abordar versions renovades, amb tocs de funk, de clàssics com Mackie Messer i Alabama song. "No estic cansada dels vells arranjaments; m'agraden tots dos --diu--. Amb la meva banda hi ha molta diversió; el seu enfocament és agressiu, contemporani. Puc fer moltes versions diferents, però també m'agrada recuperar les tradicionals: són les autèntiques". En aquesta ocasió el repertori serà "més conservador" que en l'actuació del març al Palau amb l'orquestra finlandesa Tapiola Sinfonietta.

COMPOSITORA EN ALÇA
Ara Lemper té com a prioritat créixer com a compositora. Després d'estrenar-se en el seu últim disc, ...but one day (2002), anuncia un nou treball per a finals del 2004 centrat en les seves pròpies creacions. "Per mi és interessant després d'haver cantat aquest gran repertori internacional --explica--. Però no tinc models al compondre. Les meves noves cançons proposen una espècie de viatge: són històries sobre el món centrades a Nova York, Berlín, l'Orient Mitjà, Nevada... Amb algunes idees polítiques".
En aquest sentit, denuncia que els compositors actuals "poden ser molt poètics però poc polítics", aspecte que ella diu que té present en la seva carrera. "En els concerts amb la meva banda acostumo a començar amb una cançó hebrea i una altra d'àrab".

Jordi Bianciotto
El Periódico