5/2/2009 |
Allau de recursos teatrals al servei de l'última òpera de Monteverdi. Gairebé cinc segles després de la seva estrena arriba al Liceu L'incoronazione di Poppea, joia del barroc que mereixia un rescat com el d'aquesta producció. Un plaer tant des de l'òptica de la posada en escena de David Alden com per la versió musical de Harry Bicket davant l'Orquestra Barroca del Gran Teatre.
Gran tasca de conjunt per donar vida a una obra molt complexa. Els constants recitatius, esquitxats d'àries curtes, duos i madrigals, ens situen en la reiteració --als descansos hi va haver alguna deserció entre el públic--, però l'enginyós llibret de Busenello unit al subtil fil musical acaba portant l'espectacle a la brillant eclosió final amb la sensual ària a duo Pur ti miro.
DINAMISME
La direcció de Bicket, atentíssima als dinàmics cantants-actors i als seus moments de virtuosisme vocal, no deixa caps per lligar, malgrat que de vegades hagi de recórrer a la improvisació per adaptar-se als girs d'un espectacle pletòric d'imaginació.
Alden imposa el regnat de la farsa i el sarcasme. La successió d'elaborats gags, que ens situen en el continu efecte-sorpresa visual, manté viu el ritme de la trama. Per explicar el triomf d'Eros sobre la Virtut i la Fortuna, representat per l'accés al tron juntament amb Nerone (una sòlida Sarah Connolly) de la lasciva Poppea (una atractiva Miah Persson, ara Marylin, ara Carla Bruni), el director utilitza tota mena de referències estètiques. El colorista, extravagant i a vegades elegant vestuari contribueix a exaltar l'aspecte caricaturesc. Hi apareixen personatges a l'estil drag-queen, tintins, cònsols amb nassos de Pinotxo quan es canten les glòries de Poppea, repics de taló flamencs...
Tot un tractat sobre la relació entre sexe i política. Triomf de la amoralitat que acaba aniquilant Sèneca, mentor de Nerone (gran Franz-Josef Selig), la repudiada emperadriu Ottavia (Maite Beaumont), Ottone, amant de Poppea (Jordi Domènech) i Drusilla (Ruth Rosique). Dominique Visse i William Berger també brillen en aquest magnífic repartiment.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya