Cerca de notícies

Enquesta

Un Monteverdi inèdit

2/2/2009 |

 

El Liceu estrena demà 'L'incoronazione di Poppea', producció dirigida per David Alden d'una òpera del compositor italià que no s'havia representat mai al teatre.

El Gran Teatre del Liceu estrena demà L'incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, i omple així "un dels buits culturals més grans del repertori d'aquest teatre", en paraules del director artístic del Liceu, Joan Matabosch. Es tracta d'una coproducció de la Bayerische Staatsoper de Munic i la Welsh National Opera de Cardiff, amb direcció escènica de David Alden i direcció musical de Harry Bicket. La mezzosoprano anglesa Sarah Connolly, en el paper de l'emperador de Roma Neró, i la soprano sueca Miah Persson, com a Poppea, encapçalen el repartiment del muntatge, que es podrà veure fins al 15 de febrer.

La millor època de l'òpera

"Els primers 30 o 40 anys van ser el millor període de l'òpera; des de llavors el gènere ha anat de decaient", va afirmar David Alden a la roda de premsa de presentació de l'espectacle. Però el director d'escena va matisar de seguida les seves paraules: "Exagero, naturalment. Després hi va haver Mozart, Händel, Wagner... El que fa magnífiques les òperes dels inicis és l'equilibri entre el text i la música, hi havia llibretistes del nivell de Shakespeare, capaços de crear obres com aquesta: intel·ligents, profundes, amb sàtira política, drama, emocions...". Es tracta d'una "obra d'art de l'ambigüitat, sobretot moral, una història en què ningú no és bo i hi ha personatges realment malvats; el duet final és meravellós i representa el triomf de la immoralitat".

L'incoronazione di Poppea (1642) narra el llarg recorregut de l'ambiciosa cortesana Poppea, ple d'intrigues i traïcions, fins a convertir-se en esposa de Neró i coronar-se emperadriu de Roma. Aquest muntatge es va estrenar el 1997, quan encara cuejava l'escàndol Clinton-Lewinsky, però David Alden insisteix que ni llavors ni ara té una lectura política concreta. "És abstracta, tothom hi pot trobar referències. D'escàndols sexuals sempre n'hi ha hagut. El sexe, la política i el poder sempre són a les portades dels diaris".

David Alden, un dels directors d'escena més prolífics i representats de l'escena lírica internacional, explica que "la idea que regnava en els inicis de l'òpera era recrear el teatre grec". "Se sabia que era cantat i musicat -continua-, però no es tenia ni idea de com, i s'intentava recrear". Com a conseqüència d'això, i a diferència de les òperes del segle XVIII, "que estan molt estructurades, aquí està tot molt obert a la interpretació". En aquesta línia s'expressa també el director musical, l'anglès Harry Bicket: "Anem improvisant sobre les bases, com ho faria un grup de jazz; cada nit és diferent". La soprano Miah Persson defineix Poppea com "un personatge implacable a l'hora d'aconseguir el que vol". Des de demà, ella i la cantant armènia Isabel Bayrakdarian s'alternaran per encarnar Poppea en la seva primera visita al Liceu.

Bernat Salvà
Avui